Llegir novel·les és perillós: advertència sobre el poder de la literatura
[Per l’Equip de Redacció]
Convé que sàpigues que llegir ficció té riscos: pot provocar addicció emocional, insomni sever, desig de canviar de vida, qüestionament de les convencions socials, identificació excessiva amb personatges de mal viure i, el que és pitjor, una tendència preocupant a desenvolupar idees pròpies.
En les dones (d’una edat o altra), podria a més despertar passions desordenades i aspiracions incompatibles amb una vida tranquil·la d’acord amb el que la societat patriarcal espera d’elles.
En treballadors i empleats (siguin dones o homes), existeix el risc afegit de fomentar l’inconformisme i la crítica incisiva a caps i patrons.
I en nens, nenes i adolescents (què dir de nens, nenes i adolescents!), la lectura de novel·les pot estimular la imaginació, fomentar l’insomni, reduir l’interès per l’estudi seriós i generar expectatives poc realistes sobre la vida adulta.
Es recomana precaució, especialment si el lector o la lectora gaudeix de l’experiència i manifesta desitjos de repetir-la.
Et sorprèn?
No t’hauria de sorprendre: aquesta mena d’advertències sobre la literatura, encara que avui ens semblin estrambòtiques, tenen una llarga tradició històrica que s’estén, en alguns llocs del planeta, fins als nostres dies.
Doncs d’això va aquest article: «La literatura és poderosa, la literatura té poder».
Les autoritats adverteixen que llegir ficció perjudica la salut
Per estrany que sembli, aquestes advertències no haurien resultat especialment extravagants per a molts metges, moralistes i assenyats pensadors dels segles XVIII i XIX.
La novel·la, en aquella època, va passar de ser un gènere marginal a un fenomen de masses a causa de la invenció de la impremta industrial, la producció de paper barat i l’augment de l’alfabetització.
Aquest accés democràtic a les històries fictícies va desencadenar un pànic moral entre les elits intel·lectuals, religioses i mèdiques, que veien en la lectura de novel·les una amenaça directa a l’ordre establert.
La por històrica a la lectura de novel·les
Però l’alarma social no s’aplicava a tots els lectors, sinó a sectors específics de la població considerats vulnerables o potencialment subversius.
A les dones se les considerava més febles, altament impressionables i amb una imaginació desbordant que la raó no podia controlar. La lectura de novel·les es veia com un catalitzador que despertava desitjos i insatisfacció amb el rol domèstic imposat.
Pel que fa a les classes treballadores, amb l’aparició dels fulletons barats al segle XIX, els obrers van accedir a la lectura, i les elits temien que les novel·les sembressin idees absurdes com, per exemple, les relacionades amb millores laborals.
A més (asseguraven els experts) llegir és un plaer solitari. I el poder considerava que estar sol i pensar… no podia ser bo per a ningú.
Perquè a diferència de la lectura pública i comunitària de la Bíblia o els textos clàssics, la novel·la es consumia en la intimitat (un mateix amb si mateix) i aquest aïllament privava pares, patrons, confessors i marits del control sobre els pensaments i la moral de l’individu lector.
Llegir ficció pot ser addictiu
Els psiquiatres de l’època van encunyar termes com Lesesucht (‘mania de llegir’) o Lesewut (‘ràbia de llegir’). La lectura es descrivia com una addicció psicològica idèntica al consum d’opi o alcohol, i el lector necessitava dosis cada cop més fortes de novel·la (o “novel·lot”, com algunes en deien) per obtenir gratificació.
La novel·la era vista per amplis sectors de la societat com una activitat potencialment perillosa, perquè semblava capaç de transformar la ment, les emocions i la visió del món de qui la llegia.
La millor campanya publicitària per a la literatura
El sorprenent és que, vist des d’una perspectiva més actual, gran part d’aquesta acusació sembla una magnífica campanya publicitària per a la literatura.
Al cap i a la fi, quin lector apassionat no espera trobar precisament això en una novel·la? Emoció, imaginació, empatia, noves perspectives i unes quantes idees capaces de posar en dubte allò que sempre s’ha donat per cert.
El que per a molts crítics del segle XIX era una amenaça per a l’ordre social, per a milions de lectors ha estat, des d’aleshores, una de les raons fonamentals per obrir un llibre.
Escriure ficció, també és addictiu?
A l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, en donem fe: escriure ficció «enganxa».
Escriure novel·la, conte, biografia, poesia… pot ser encara més «perillós» que llegir: sí, escriure desperta passions, activa il·lusions, fomenta l’inconformisme i el desig d’aprendre i saber més.
Només hi ha una diferència. Potser llegir sigui un plaer solitari.
Escriure, en canvi, pot ser un plaer compartit amb altres persones que, com tu, se senten «travessades» per la literatura.
