Les dues novel·les en català més venudes a Sant Jordi 2026, obra de dos exalumnes de l’Escola d’Escriptura

[Per l’Equip de Redacció]

El Sant Jordi 2026 ha deixat una dada que no és casual: les dues novel·les en català més venudes durant la diada, segons les xifres definitives del Gremi d’Editors i del Gremi de Llibreters de Catalunya, tenen un origen comú. Tant Crispetes de matinada, de Regina Rodríguez Sirvent, com El joc del silenci, de Gil Pratsobrerroca, són obra d’exalumnes de l’Itinerari de Narrativa de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

No és un fet aïllat: en les últimes setmanes, altres noms sortits de l’Escola han tornat a sonar amb força en els premis literaris catalans i han confirmat que l’Escola s’ha convertit en un dels principals planters d’escriptors i escriptores del país.

Regina Rodríguez Sirvent (Puigcerdà, 1983) va arribar a l’escriptura després d’estudiar Psicologia i de passar per l’Escac, on es va formar en guió de cinema. Va completar la seva formació narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on va escriure Les calces al sol, la novel·la que la va donar a conèixer i que va superar els 100.000 lectors. Ara torna amb Crispetes de matinada, que recupera la protagonista d’aquell primer llibre, la Rita Racons, vuit anys més tard.

Gil Pratsobrerroca (Vic, 1996), format en Ciències Polítiques i Sociologia, va cursar l’Itinerari de Conte a l’Escola abans de fer el salt al guió audiovisual —ha escrit sèries com El teorema del mico de TV3— i, finalment, a la novel·la. El joc del silenci, el seu debut, arrenca amb la desaparició d’una nena de set anys, la Valèria, en un poble idíl·lic del Pirineu, i converteix aquest fet en el detonant d’una investigació que obliga els seus pares a confrontar els secrets que s’havien estat amagant l’un a l’altre. Des que aquest llibre va sortir a la llum el setembre de 2025, ha encadenat nou edicions i ha superat els 42.000 exemplars venuts, i aquest Sant Jordi ha estat la segona novel·la en català més venuda, només per darrere de la de Rodríguez Sirvent.

La bona notícia per a l’Escola no s’acaba a Sant Jordi. Ferran Garcia ha guanyat el Premi Llibreter de Literatura Catalana 2026 amb Sau (Males Herbes), una novel·la que el jurat ha descrit com a hipnòtica i ambiciosa, capaç de transformar la natura, el folklore i la memòria de la comarca d’Osona en un territori gairebé mític a partir de la història d’un amor prohibit. Es va imposar a dues altres finalistes, Animals inexpressius, de Xavier Mas Craviotto, i Virgil, de Quim Español.

Per la seva banda, Jordi Marrón ha rebut el 46è Premi BBVA Sant Joan, un dels guardons més ben dotats de les lletres catalanes, per Manual de flotació, la seva primera novel·la. Marrón, biòleg i professor de secundària de formació, hi explica el viatge físic i emocional que emprèn la seva protagonista arran de la mort de la mare, en una història de dol i reconstrucció de la memòria familiar que el jurat ha volgut allunyada del dramatisme i el sentimentalisme, combinant humor, suspens i metaficció. La novel·la arribarà a les llibreries el setembre, coincidint amb la Setmana del Llibre en Català.

L’Escola d’Escriptura fa 28 anys que forma algunes de les veus que avui ja són noms inexcusables de la narrativa catalana. Aquestes escriptores van fer les primeres passes a les seves aules abans de bastir una carrera que no ha parat de créixer:

Marta Orriols (Sabadell, 1975) hi va estudiar narrativa després de formar-se en història de l’art i en guió cinematogràfic. El seu primer llibre, el recull de contes Anatomia de les distàncies curtes, li va obrir el camí cap a la novel·la amb Aprendre a parlar amb les plantes, la història d’una dona que, el mateix dia que descobreix que la parella l’ha deixat per una altra, es queda vídua sense haver pogut retreure-li res, i que ha de reconstruir el seu dol des d’aquesta contradicció. Més tard va publicar Dolça introducció al caos, sobre com les petites decisions personals acaben marcant per sempre el futur de les relacions sentimentals.

Carlota Gurt (Barcelona, 1976), que abans havia treballat en arts escèniques amb La Fura dels Baus, va fer els itineraris de conte i de novel·la i va debutar amb el recull de contes Cavalcarem tota la nit, guardonat amb el premi Mercè Rodoreda. La seva primera novel·la, Sola, narra una mena de rebel·lió íntima que pren la forma d’un viatge cap a la solitud voluntària.

Elisenda Solsona (Olesa de Montserrat, 1984) combina el seu ofici de professora de secundària amb una escriptura molt visual i marcada per l’acció. Després de Cirurgies i del recull Satèl·lits —amb el qual va guanyar el Premi Imperdibles i el Premi Ictineu—, la novel·la Mammalia la va consolidar definitivament: ambientada en un futur pròxim on la infertilitat s’ha convertit en una amenaça global i el govern obliga les dones a donar els seus òvuls per tenir drets plens, combina distopia, misteri i crítica social en un relat que ha estat finalista del Premi Òmnium.

Carla Gràcia (Barcelona, 1980), doctora en Escriptura Creativa, va debutar amb Set dies de Gràcia, inspirada en la Revolta de les Quintes de 1870, i ha continuat explorant la identitat, el feminisme i la creativitat en obres com Perfectament imperfecta o El jardí adormit, la seva novel·la més recent. 

Alba Dalmau (Cardedeu, 1987) va començar amb la novel·la Vonlenska, guardonada amb el Premi Recull, i des d’aleshores ha alternat narrativa per a adults i literatura infantil. La seva novel·la Amor i no segueix una parella jove que es va conèixer a Roma i que, tot i separar-se, es pregunta si encara pot existir l’amor després de l’amor, mentre cadascun dels dos troba el seu propi camí. A Si una família —el seu últim llibre— ens trobem un extraordinari ventall de relacions i sentiments, on tot pot passar i tot és imaginable 

Cristina Garcia Molina (Granollers, 1975), que avui és professora a la mateixa Escola d’Escriptura, va guanyar el Premi Llibreter de Literatura Catalana el 2023 amb Els irredempts, la seva primera novel·la, després d’haver publicat el recull de contes Silenci a taula. Estructurada com un tríptic —a la manera dels quadres de Francis Bacon—, l’obra reuneix tres històries independents que giren al voltant de la idea de la captivitat: un solar convertit en escola de perifèria, una família desfeta per la pèrdua dels pares i una ciutat que és testimoni de la desfeta d’un amor platònic.

Que dues de les novel·les més venudes d’un Sant Jordi i dos dels premis literaris més recents del país recaiguin en exalumnes de l’Escola no és fruit de la casualitat, sinó el resultat visible d’un ecosistema de formació que fa gairebé tres dècades que acompanya escriptors i escriptores en els seus primers passos.

Cada curs acadèmic, més d’un centenar d’alumnes de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès aconsegueix publicar la seva obra, i noms com els de Rodríguez Sirvent, Pratsobrerroca, Garcia, Marrón, Orriols, Gurt, Solsona, Gràcia, Dalmau o Garcia Molina en són la prova més evident: el que comença com un exercici a l’aula pot acabar convertint-se —amb constància i temps— en algunes de les novel·les que més es llegeixen i es premien a Catalunya.

El fil conductor que uneix totes aquestes trajectòries és el curs Narrativa de l’Escola d’Escriptura, l’itinerari de referència per a qui vol endinsar-se en l’escriptura.

Any rere any, aquest itinerari continua sent el punt de partida de moltes de les veus que després omplen les llibreries i pugen als escenaris dels premis literaris catalans.

Si vols escriure una novel·la, un recull de contes o una obra de no-ficció, el primer pas és: Narrativa.