Inici » Cursos » Curs Clàssics a la carta. L’Eneida de Virgili

Curs Clàssics a la carta. L’Eneida de Virgili

Modalitat

Zoom

Data d'inici 30 setembre
Durada 8 sessions de 2,5 h (20 h)
Les sessions es poden veure en diferit.
Idioma d'impartició català
Els exercicis es poden lliurar en castellà o català
Preu

349,00 €

Comparteix aquest curs

Inscriu-t'hi

Descripció del curs

Tots els avantatges de la modalitat En línia

En línia

Classes de 2.5 h.
Màxim %s alumnes per grup.
Participa-hi des d’on vulguis.
Curs en directe a través de la plataforma Zoom.

349,00 €

* 5% de descompte si formes part d'una entitat col·laboradora de l'Escola.

Grups d'aquesta edició

Selecciona el grup i la modalitat als que et vols inscriure

Matrícula tancada

Vols que t'avisem quan s'obri el nou període de matriculació d'aquest curs?

Aquest servei és merament informatiu, no et compromet a matricular-t'hi, ni implica cap tipus de reserva de plaça per a cap curs.

Informació del grup

Professor/a
Grup A1
Dimecres 18:00 - 20:30
Inici 30/09/2026 (8 ses.)

Mònica Miró Vinaixa

Tots els detalls del curs

Objectius

Acostar l’èpica llatina de tema nacional o patriòtic al públic d’avui dia i fer-li’n veure la vigència, el caràcter inexhaurible, explicant què representà l’Eneida de Virgili en el moment de la seva aparició i de quina recepció i evolució ha estat objecte des d’aleshores fins als nostres dies.
Llegir i comentar en profunditat els dotze cants de l’Eneida de Virgili amb les eines suficients per descobrir-hi, tot i el seu caràcter antic i altre, el que encara ens poden dir a nosaltres, dones i homes del segle xxi.

Continguts

L’èpica com a gènere: origen, elements constituents, evolució i pervivència.
El gènere èpic en el món romà: èpica nacional o patriòtica i èpica mitològica, art i propaganda, mètrica i llengua, temes, tècniques i motius.
Virgili, un poeta en la Roma d’August.
Virgili, deixeble d’Homer i mestre de Dante: com es construeix la tradició.
Virgili, el clàssic europeu per excel·lència.
L’Eneida, epopeia nacional romana i obra d’art insuperable.
Lectura i comentari de l’Eneida de Virgili.
L’Eneida i la posteritat: transmissió de l’obra i influència en la literatura, la pintura, l’escultura, la música, el teatre i el cinema.

Metodologia

El curs consta de vuit sessions de dues hores i mitja de durada: en la primera sessió s’exposen qüestions de caràcter general per introduir-se en el món de Virgili, la Roma d’August i l’èpica com a gènere, el seu significat i la seva expressió literària; a cada quatre cants dels dotze de què consta l’obra es dediquen dues sessions, una de presentació de caire teòric, en què es donen les claus necessàries per llegir-los, i una altra per posar en comú amb la professora la lectura personal que els alumnes n’hagin fet (club de lectura). La darrera sessió del curs serveix per fer una recapitulació de l’obra llegida i parlar de la seva pervivència. S’oferiran també recomanacions bibliogràfiques, tant de fonts primàries com d’articles i monografies crítiques, perquè qui ho desitgi pugui aprofundir les qüestions tractades.

Calendari:

1a sessió: 30 de setembre de 2026
2a sessió: 7 d’octubre de 2026
3a sessió: 14 d’octubre de 2026
4a sessió: 21 d’octubre de 2026
5a sessió: 28 d’octubre de 2026
6a sessió: 4 de novembre de 2026
7a sessió: 11 de novembre de 2026
8a sessió: 18 de novembre de 2026

Bibliografia

Edició que s’emprarà per fer la lectura a classe de l’Eneida de Virgili:

Virgili, L’Eneida. Introducció, traducció i notes de Joan Bellès. Barcelona: Edicions 62, 2016 [Col·lecció labutxaca].

Altres versions al català de l’Eneida de Virgili:

Virgili, L’Eneida. Traducció de Manuel Garcia i Silvestre. Barcelona: El Poble Català, 1916.

Virgili, L’Eneida. Traducció de Mossèn Llorenç Riber. Barcelona: Editorial Catalana, 1917-1918 (2 vol.).

Virgili, L’Eneida. Traducció de Miquel Dolç. Barcelona: Editorial Alpha, 1956.

Virgili, L’Eneida. Traducció de Miquel Dolç. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1973-1978 (4 vol.).

Virgili, L’Eneida. Introducció, traducció i notes de Joan Bellès. Barcelona: Empúries, 1998.

Virgili, L’Eneida. Traducció de Miquel Dolç. Pròleg de Josep Lluís Vidal. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2019 (2 vol.) [Col·lecció Bernat Metge Essencial].

Bibliografia general:

Albrecht, M. von, Historia de la literatura romana. Traducció de Dulce Estefanía i d’Andrés Pociña. Barcelona: Herder, 1997 (2 vol.).

Balló, J. – Pérez, X., La llavor immortal. Els arguments universals en el cinema, Barcelona: Empúries, 1995.

Bayet, J., Literatura latina. Pròleg de José Alsina Clota, traducció d’Andrés Espinosa Alarcón. Barcelona: Ariel, 1985.

Bolgar, R. R., The Classical Heritage and its Beneficiaries, Cambridge: Cambridge University Press, 1973.

Codoñer Merino, C. (coord.), Historia de la literatura latina, Madrid: Cátedra, 1997.

Curtius, E. R., Literatura europea y Edad Media latina. Traducció de Margit Frenk Alatorre i Antonio Alatorre. Mèxic, Madrid i Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 1976.

Grimal, P., Diccionari de mitologia grega i romana. Traducció de Montserrat Franquesa, Joaquim Gestí i Andreu Martí. Barcelona: Edicions de 1984, 2008.

Hammer, D., Roman Political Thought and the Modern Theoretical Imagination, Norman i Oklahoma: University of Oklahoma Press, 2008.

Highet, G., La tradición clásica. Influencias griegas y romanas en la literatura occidental. Traducció d’Antonio Alatorre. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1978 (2 vol.).

Kenney, E. J. – Clausen, W. V. (ed.), Historia de la literatura clásica (Cambridge University). II: Literatura latina. Traducció d’Elena Bombín. Madrid: Gredos, 1996.

Lloyd-Jones, H., Classical Survivals. The Classics in the Modern World, Oxford: Duckworth, 1988.

May, R., La necesidad del mito. La influencia de los modelos culturales en el mundo contemporáneo. Traducció de Luis Botella García del Cid. Barcelona: Paidós, 1992.

Settis, S., El futuro de lo clásico. Traducció d’Andrés Soria Olmedo. Madrid: Abada, 2006.

Winkler, M. M. (ed.), Classical Myth and Culture in the Cinema, Oxford i Nova York: Oxford University Press, 2001.

Bibliografia específica:

Albrecht, M. Von, Virgilio. Bucólicas, Geórgicas, Eneida. Una introducción. Traducció d’Antonio Mauriz Martínez revisada per Francisca Baños. Múrcia: Universidad de Murcia, 2012.

Bauzá, H. F., Virgilio y su tiempo, Madrid: Akal, 2008.

Campbell, J., El héroe de las mil caras. Traducció de Luisa Josefina Hernández. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 2015.

Farrell, J. – Putnam, M. C. J. (ed.), A Companion to Vergil’s Aeneid and its Tradition, Oxford: Blackwell, 2010.

Galinsky, K., Augustan Culture. An Interpretative Introduction, Princeton: Princeton University Press,1996.

Galinsky, K., The Cambridge Companion to the Age of Augustus, Cambridge: Cambridge University Press, 2005.

García Jurado, F., Virgilio: vida, mito e historia, Madrid: Síntesis, 2018.

González Vázquez, J., Virgilio, Madrid: Síntesis, 2007.

Grimal, P., Virgilio. Traducció d’Hugo Francisco Bauzá. Madrid: Gredos, 2011.

Kerényi, K., Virgilio, Palerm: Sellerio, 2007.

Martindale, Ch., The Cambridge Companion to Vergil, Cambridge: Cambridge University Press, 1997.

Quint, D., Epic and Empire. Politics and Generic Form from Virgil to Milton. Princeton: Princeton University Press,1993.

Zanker, P., Augusto y el poder de las imágenes. Traducció de Pablo Diener Ojeda. Madrid: Alianza Editorial, 1992.

Coneix el professorat

Mònica Miró Vinaixa

Escriptora

Llegeixo per entendre la vida, per mirar-la des d’angles que no són els meus; escric per no deixar que se m’escapi, per retenir-ne el sentit abans que el temps l’esborri.

Per què l'Escola d'Escriptura?

35.012

Alumnes

Des de 1998, més de 35.000 alumnes han passat per les nostres aules.

103

Cursos

L’Escola proposa un ventall de més de 100 cursos (presencials o virtuals) organitzas en cinc àrees: escriptura, oficis de l’edició, literatura i humanitats, oralitat i seminaris.

Membres del claustre

Un gran equip de professionals amb experiència en el món editorial i acadèmic que et guiarà en el teu procés de formació.

Preguntes freqüents

Quina documentació em cal portar per matricular-me a un curs a l’Escola?

No has de portar cap documentació especial. Si és la primera vegada que t'inscrius a l'Escola, t'obrirem una fitxa d'alumne/a amb les teves dades personals.

Es facilita alguna classe de certificat en acabar el curs?

En acabar un curs a l’Escola d’Escriptura, pots demanar un certificat d’assistència i aprofitament, sempre i quan hagis assistit com a mínim al 80% de les classes. Per sol·licitar el certificat, clica aquí.

Com puc pagar la matrícula d’un curs?

Pots pagar l'import de la matrícula amb tarjeta de crèdit o bé per transferència bancària; l'has d’abonar en el moment de formalitzar la matrícula i en un sol pagament.

Excepcionalment, si et matricules el juliol en un curs que ha de començar a l’octubre, podràs pagar-lo en dos terminis: la meitat al juliol (en el moment d’omplir la butlleta d’i nscripció) i l’altra meitat al setembre, abans de l’inici del curs. (Vàlid per a cursos de 45, 60 i 90 hores).

Quines són les similituds entre els cursos presencials i els virtuals?

Els objectius dels cursos Narrativa són els mateixos tant per als cursos virtuals com per als cursos presencials: ensenyar les tècniques de l’ofici d’escriure i estimular la creativitat de l’alumnat. El professorat dels cursos virtuals és el mateix que imparteix les classes presencials de Narrativa a l’Escola.

Tant el contingut teòric com els exercicis del curs Narrativa són els mateixos en les dues modalitats; pots passar d'un curs presencial a un de virtual (i a l'inrevés) d'un any a un altre en l'Itinerari de Narrativa.

Com es lliuren els exercicis en els cursos virtuals?

El campus virtual de l’Escola disposa d’un mòdul d’enviament d’arxius on podràs triar l’arxiu .doc del teu ordinador.

Automàticament el mòdul publica el document amb el teu exercici al directori privat del curs per tal que el rebi el professor o la professora.

Quines són les diferències entre els cursos presencials i els virtuals?

La diferència més important és que als cursos virtuals pots consultar en qualsevol moment tots els continguts i activitats realitzades durant el curs.

Aquesta modalitat correspon al que s’anomena formació asíncrona. No és necessari connectar-te en el moment exacte en què es lliura el contingut teòric o es realitza una activitat: pots accedir-hi més endavant per consultar tant el material didàctic com els comentaris generats en cada activitat (per exemple, revisar en diferit els xats desenvolupats durant el curs).

Un equip de treball de docents de l'Escola ha redactat els continguts, els exercicis i les activitats de les unitats didàctiques dels cursos virtuals, amb una estructura i un to especialment pensats per a l’entorn digital.

El curs presencial Narrativa s’estructura en 3 hores de classe i una setmana de treball, mentre que el curs virtual Narrativa s’estructura en quinzenes didàctiques d’estudi on es treballen la unitat didàctica corresponent i les activitats programades.

Als cursos virtuals disposes d’eines informàtiques que faciliten la teva interacció amb el professorat i la resta d’alumnes del curs: fòrums de debat, xats, correu intern, vídeos de benvinguda de l’Escola i del professorat, videocorreccions dels exercicis, calendari personal d’activitats del curs, etc.