Dual 
Bernat Jiménez de Cisneros - Saber analitzar, descriure i interpretar la lírica flamenca tradicional tant en els aspectes formals (mètrica, lèxic, composició interna, estil…) i de significat com en relació amb la melodia.
- Crear estrofes d’acord amb la mètrica, l’articulació interna i els temes tradicionals de la lírica flamenca, però també amb una mirada que actualitzi i ampliï la temàtica i els seus enfocaments.
- Familiaritzar-se amb els pals del cante i del toque més importants a través de criteris lírics i musicals.
De la mateixa manera que les melodies del cant flamenc ens poden sonar a un crit descontrolat, també pot semblar que el cantaor o la cantaora emeten els seus pensaments de manera anàrquica. Tot i això, la versemblança d’aquesta sublimació del crit amaga una subtil lògica interna, basada en formes poètiques senzilles però intenses, articulades i desplegades mitjançant enginyoses estratègies que fan de la lírica flamenca no només un cabal literari sorprenent i captivador, sinó també un estimulant camp creatiu.
En aquest curs descobrirem aquest cabal en tota la seva esplendor, és a dir, inserit en el cos musical que l’allotja i l’anima. Lluny de considerar aquesta poesia popular simplement com a «lletres», n’analitzarem les estrofes més freqüents i els seus models d’articulació interna, així com el seu desplegament melòdic en el context de pals com la soleá, el fandango, las alegrías, la siguiriya o la guajira, que també il·lustrarem i comentarem en directe.
En paral·lel, anirem destil·lant l’essència de la lírica flamenca, els seus recursos, temes i girs de sentit més freqüents, i simularem els imprevisibles senders de la transmissió oral que fan d’aquesta lírica un repertori mutant. Tota aquesta tasca es basarà en exercicis i reptes col·lectius a partir d’enregistraments paradigmàtics del cante i cançoners populars, així com en tasques a desenvolupar a casa que seran revisades a classe.
Al mateix temps, crearem les nostres pròpies estrofes, procurant que traspuïn l’aroma del popular o intemporal, però sense renunciar a la possibilitat que hi penetrin també els temps que corren i la nostra vivència personal. Fins i tot ho provarem en català, per així comprovar també la correlació entre la musicalitat de la lírica flamenca i la fonètica de l’idioma en què es manifesta. I com a coletilla i tancament del curs, donarem veu i guitarra a les nostres creacions perquè es converteixin en crit i festa.
