Curs Tradició clàssica a la carta. Altres Eneides

Fa més de vint segles, a la conca de la Mediterrània, es van desenvolupar cultures que van donar forma perdurable però també destinada a transformar-se a nombrosos aspectes d’allò que constitueix una civilització: la ciència, la política, l’economia, l’arquitectura i l’urbanisme, les arts plàstiques, les arts escèniques, la literatura, la filosofia i el pensament, el dret, l’univers mític i religiós, etc. El teixit que constitueix la recepció d’aquests models i el seu encaix en una tradició determinada ens defineix també com a individus i com a pobles; de fet, hi estem estretament lligats. En el cicle Tradició clàssica a la carta examinarem com es manté i com s’actualitza des d’un punt de vista històric, ideològic, artístic, econòmic o social el llegat de la literatura clàssica: temes, figures i símbols, personatges, espais, motius, mites, imaginari… Tot plegat es concreta en els objectius següents:

• Estudiar la projecció literària dels principals autors, obres i gèneres grecollatins des de l’antiguitat tardana fins a l’actualitat.
• Introduir-se en la pràctica de la literatura comparada a partir de la lectura i l’anàlisi d’obres de tradició clàssica.
• Veure com els clàssics en abstracte i immutables no existeixen sinó que es construeixen en cada moment històric diferent i fins i tot amb la mirada de cada individu que els aborda, conscientment o inconscientment.
• Conèixer de manera històrica, teòrica, pràctica i comparativa la presència de la cultura grecollatina als diferents segles, especialment en els nostres dies, i entendre aquesta presència successiva i diferent no només com a llegat, herència o fortuna, sinó com a continuïtat, interrompuda o ininterrompuda, i també com a realitat mutant i proteica.
• Llegir i comentar Lavínia d’Ursula K. Le Guin i El xiulet de l’arquer d’Irene Vallejo analitzant la tradició, recepció, influència, vigència, recreació i representació de l’Eneida virgiliana en aquestes dues obres i en d’altres que s’hi poden relacionar.

• Cultura clàssica i tradició occidental.
• Transmissió, recepció, interpretació i recreació del llegat clàssic.
• La llavor immortal dels mites.
• L’eterna pervivència de l’Eneida de Virgili.
• Lectura i comentari de Lavínia d’Ursula K. Le Guin.
• Lectura i comentari d’El xiulet de l’arquer d’Irene Vallejo.
• Altres Eneides.

Dins dels estudis culturals i literaris el curs posa l’alumnat en contacte amb una part del patrimoni cultural de la Humanitat, en concret, el del llegat del món grecollatí, que arrenca a l’Antiguitat Clàssica, passa pel món cristià tardoantic medieval i arriba fins al Renaixement, per repercutir en la Modernitat i la Postmodernitat en múltiples facetes: artístiques, literàries, jurídiques, polítiques, socials, incloent-hi també els elements de la cultura tecnològica de masses. El curs consta de vuit sessions de dues hores i mitja de durada: en la primera sessió, s’exposen qüestions de caràcter general per introduir-se en diversos aspectes de la tradició clàssica de l’Eneida de Virgili, el seu significat i la seva expressió literària; a cadascuna de les dues obres que es llegeixen i s’analitzen durant el període del curs es dediquen tres sessions, una de presentació de caire teòric, en què es donen les claus necessàries per llegir-la (autor, context, gènere, aspectes concrets de l’obra), i dues més de posada en comú amb la professora de la lectura personal que l’alumnat n’hagi fet (club de lectura); la darrera sessió serveix per fer una recapitulació dels llibres llegits i parlar d’altres obres en què l’Eneida virgiliana esdevé eix vertebrador. S’ofereixen també recomanacions bibliogràfiques, tant de fonts primàries com d’articles i monografies crítiques, perquè qui ho desitgi pugui aprofundir les qüestions tractades.

Edicions que s’empraran per fer les dues lectures durant el curs Altres Eneides:

• Le guin, Ursula K. Lavínia. Raig Verd Editorial, 2025
• Vallejo, Irene. El xiulet de l’arquer. Columna, 2022

Bibliografia general:

• Balló, J. – Pérez, X., La llavor immortal. Els arguments universals en el cinema. Empúries, 1995
• Balló, J., Imatges del silenci. Els motius visuals en el cinema. Empúries, 2000
• Bloom, H., El canon occidental. Anagrama, 1995
• Bolgar, R.R. (ed.), Classical Influences on Western Thought. A.D. 1650-1870. Cambridge University Press, 1979
• Bolgar, R.R., The Classical Heritage and its Beneficiaries. Cambridge University Press, 1973
• Braunstein, F. – Pépin, J.F., L’héritage de la pensée grecque et latine. Armand Colin, 1997
• Calvino, I., Por qué leer los clásicos. Tusquets, 1995
• Campbell, J., Los mitos. Su impacto en el mundo actual. Kairós, 1993
• Cantarella, E., El peso de Roma en la cultura europea. Akal, 1996
• Cristóbal, V., «Tradición clásica: concepto y bibliografía», Edad de oro 24 (2005), p. 27-46
• Curtius, E. R., Literatura europea y Edad Media latina. Fondo de Cultura Económica, 1976 
• Díez del Corral, L., La función del mito clásico en la literatura contemporánea. Gredos, 1974
• Gallardo López, M.D., La mitología clásica en la pintura y escultura actuales. Ediciones Clásicas, 1995
• García González, J.M. – Pociña Pérez, A., Pervivencia y actualidad de la cultura clásica. Universidad de Granada, 1996
• Giardina, A. – Vauchez, A., Il mito di Roma. Da Carlo Magno a Mussolini. Laterza, 2000
• Ginzo, A., El legado clásico. En torno al pensamiento moderno y la Antigüedad clásica. Universidad de Alcalá. Servicio de Publicaciones, 2002
• Gómez Espelosín, F.J. (ed.), Lecciones de cultura clásica. Universidad de Alcalá. Servicio de Publicaciones, 1995
• Guzmán, A.-F. – Gómez Espelosín, J. – Gómez Pantoja, J. (ed.), Aspectos modernos de la Antigüedad y su aprovechamiento didáctico. Ediciones Clásicas, 1992
• Kallendorf, C.W. (ed.), A Companion to the Classical Tradition, Oxford: Blackwell, 2007.
• Hammer, D., Roman Political Thought and the Modern Theoretical Imagination, Norman. University of Oklahoma Press, 200
• Hernández Miguel, L.A., La tradición clásica. La transmisión de las literaturas griega y latina antiguas y su recepción en las vernáculas occidentales. Liceus, 2008
• Highet, G., La tradición clásica. Influencias griegas y romanas en la literatura occidental. Fondo de Cultura Económica, 1978 
• Lida de Malkiel, Mª R., La tradición clásica en España. Ariel, 1975
• Lloyd-Jones, H., Blood for the ghosts: classical influences in the nineteenth and twentieth centuries. Duckworth, 1982
• Lloyd-Jones, H., Classical Survivals. The Classics in the Modern World. Duckworth, 1988
• May, R., La necesidad del mito. La influencia de los modelos culturales en el mundo contemporáneo. Paidós, 1992
• Moormann, E.M. – Uitterhoeve, W., De Acteón a Zeus. Temas sobre mitología clásica en la literatura, la música, las artes plásticas y el teatro. Akal, 1997
• Moormann, E.M. – Uitterhoeve, W., De Adriano a Zenobia. Temas de historia clásica en la literatura, la música, las artes plásticas y el teatro. Akal, 1997
• Morán Turina, M. – Rodríguez Ruiz, D., El legado de la Antigüedad. Arte, arquitectura y arqueología en la España moderna. Istmo, 2001
• Morin, E., Les stars. Éditions du Seuil, 1957
• Ordine, N., Clàssics per a la vida. Una petita biblioteca ideal. Quaderns Crema, 2017 
• Ordine, N., Els homes no són illes. Els clàssics ens ajuden a viure. Quaderns Crema, 2022 
• Rodríguez Alfageme, J. – Bravo García, A., Tradición Clásica y siglo xx. Coloquio, 1986
• Settis, S., El futuro de lo clásico. Abada, 2006 
• Valentí i Fiol, E., Els clàssics i la literatura catalana moderna. Curial, 1973
• Verón, E. – Escudero Chauvel, L. (comp.), Telenovela. Ficción popular y mutaciones culturales. Gedisa, 1997
• Winkler, M.M. (ed.), Classical Myth and Culture in the Cinema. Oxford University Press, 2001
• Winkler, M.M. (ed.), Classics and Cinema. Bucknell University Press, 1991

Bibliografia específica:

• Albrecht, M. Von, Virgilio. Bucólicas, Geórgicas, Eneida. Una introducción. Universidad de Murcia, 2012
• Bauzá, H. F., Virgilio y su tiempo. Akal, 2008
• Campbell, J., El héroe de las mil caras. Fondo de Cultura Económica, 2015
• Comparetti, D., Virgilio nel Medioevo. Vigo, 1872
• Farrell, J. – Putnam, M. C. J. (ed.), A Companion to Vergil’s Aeneid and its Tradition. Blackwell, 2010
• Galinsky, K., Augustan Culture. An Interpretative Introduction. Princeton University Press, 1996
• Galinsky, K., The Cambridge Companion to the Age of Augustus. Cambridge University Press, 2005
• García Jurado, F., Virgilio: vida, mito e historia. Síntesis, 2018
• González Vázquez, J., Virgilio. Síntesis, 2007
• Grimal, P., Virgilio. Gredos, 2011
• Hardie, P., The Epic Successors of Virgil: A Study in the Dynamics of a Tradition. Cambridge University Press, 1993
• Kallendorf, C., The Other Virgil: “Pessimistic” Readings of the Aeneid in Early Modern Culture. Oxford University Press, 2007
• Kerényi, K., Virgilio. Sellerio, 2007
• Martindale, Ch., The Cambridge Companion to Vergil. Cambridge University Press, 1997
• Quint, D., Epic and Empire. Politics and Generic Form from Virgil to Milton. Princeton University Press, 1993
• Simms, R. (ed.), Brill’s Companion to Prequels, Sequels, and Retellings of Classical Epic. Leiden / Boston: Brill, 2018
• Zanker, P., Augusto y el poder de las imágenes. Alianza Editorial, 1992
• Ziolkowski, J. M. – Putnam, M. C. J. (ed.), The Virgilian Tradition: The First Fifteen Hundred Years. Yale University Press, 2008
• Ziolkowski, T., Virgil and the Moderns. Princeton University Press, 1993

Es donarà bibliografia concreta per a cadascun dels dos llibres abordats en el moment d’iniciar-ne la presentació per a la lectura.