El taller literari més car del món

[Per Pau Pérez]

El taller literari més car del món costa 4.800 dòlars al dia. Hi ha xef gurmet. Té vistes al Pacífic. I la dona que el dirigeix es fa dir Book Mama o, de vegades, llevadora de somnis. En quinze anys, Book Mama ha organitzat un centenar de recessos d’escriptura, de cinc dies de durada, a 24.000 dòlars l’experiència. La inscripció és per a dones, sis per grup, i sempre hi ha hagut llista d’espera.

Book Mama és Linda Sivertsen, ghostwriter de dos supervendes de la llista de The New York Times —impossible saber quins, l’ofici obliga— i autora d’un manual sobre com convertir-se en una escriptora d’èxit, la contracoberta del qual la descriu, sense cap ombra d’ironia, com una autora de qui ningú no ha sentit a parlar.

El taller té lloc a l’hotel La Playa, una mansió que el pintor paisatgista Christian Jorgensen va construir com a estudi d’hivern juntament amb la seva esposa, Angela Ghirardelli, hereva d’un imperi xocolater. L’actual hotel és situat a la petita localitat de Carmel-by-the-Sea, Califòrnia, bastió de jubilats benestants, el batlle més il·lustre del qual va ser Clint Eastwood. Després del terratrèmol de San Francisco de 1906, molts autors cèlebres van escollir Carmel per viure-hi. Jack London, Sinclair Lewis o la pionera del nature writing Mary Austin escrivien les seves novel·les als matins, es reunien al migdia per rostir musclos a la platja i passaven la tarda xerrant i contemplant el mar. Més o menys igual que les sis inscrites al taller d’escriptura de 24.000 dòlars, però sense xef gurmet per als musclos.

Sivertsen adverteix al seu web que, si allargues l’estada més enllà del taller, el preu de l’hotel pot resultar massa elevat. Bé, són 800 dòlars la nit. Una ganga si es compara amb els 600 dòlars l’hora que costa el taller d’escriptura. Les jornades es reparteixen entre tutories individuals de 45 minuts —en què estàs convidada a presentar la teva novel·la o a plorar si és això el que necessites—, llargues sessions d’escriptura en solitari a l’habitació amb llit king size, lectures en grup, passejades i una mica de shopping —sense passar-se, que cal escriure.

Cinc dies mal comptats —és evident— no ensenyen a escriure a ningú. I, en el cas que aconsegueixis publicar, recuperar en drets d’autor els 24.000 dòlars exigeix vendre una enorme quantitat d’exemplars. No, la inscripció no respon a raons acadèmiques ni a un elemental càlcul de cost-benefici. Sivertsen diu al seu web: «El meu objectiu és ajudar-te a estar preparada per als agents literaris i facilitar aquest contacte quan ho estiguis». Tot seguit admet que: «És una inversió considerable, potser més del que mai no has gastat en tu mateixa». I remata: «He ajudat a connectar més de cinquanta participants del retir amb agents literaris a una taxa vint-i-sis vegades superior a la mitjana nacional». Quina és aquesta taxa i qui la mesura? No ho diu.

Sivertsen s’ha guanyat la seva autoritat amb el pòdcast Beautiful Writers, un dels més populars d’Apple. Hi han passat Ann Patchett, Dean Koontz, Mary Karr, Deepak Chopra o Tom Hanks —sí, Tom Hanks ha publicat relats a The New Yorker o a The New York Times. El pòdcast és gratuït. El taller costa 24.000 dòlars. L’esquer funciona.

El permís social per anomenar-se escriptora pot semblar car, però no ho és per a qui no perd gaire temps pensant en què es gasta els diners. Al taller de Carmel no es compren destreses ni trucs d’un ofici; es compra identitat. Es compra un jo, en un món en què, malgrat els planys de molts escriptors, la figura del novel·lista gaudeix d’un prestigi sorprenentment superior al de moltes altres professions igualment o més dignes.

El mercat ho sap. I especialment el nord-americà. D’aquí que els graus i màsters en escriptura es comptin en aquell país per centenars. D’aquí que sigui possible oferir un retir de cinc dies a un preu que pràcticament dobla la renda per càpita mundial. Dit d’una altra manera: el taller de Carmel costa el mateix que el que la majoria dels habitants del planeta guanya en dos anys (i si parlem només de les habitants, doncs imaginem-nos-ho).

Quan a principis del segle XX la novel·lista Mary Austin va arribar a Carmel, fugia d’un matrimoni desfet i no tenia ni un cèntim. Hi va escriure quatre llibres en quatre anys. Malgrat l’enorme reconeixement que va obtenir, mai no va guanyar diners, i a ella li’n feien molta falta. Més que anomenar-se escriptora.