- Narrar els camins vol dir aprofitar tota la força del passat, present i futur, per treure’n uns textos que ens ajudin a entendre d’una manera més directa el món i a nosaltres mateixos. Uns textos que estiguin plens de força, veritat i bellesa.
- Trobar recursos per narrar els nostres camins i els dels altres; els que hem fet, els que pensem fer i els que ens han explicat. Llegir mostres d’autors que han narrat amb talent els viaranys i les rutes. Adaptar les tècniques d’escriptura a aquest camp concret.
- Buscar el lèxic necessari de plantes, animals, accidents geogràfics, temps atmosfèric, formes i textures. Aprofundir en l’estil introspectiu, descriptiu i al·legòric.
- Oferir tota la gamma de possibilitats narratives amb el camí com a motiu o excusa, tant en el terreny de la ficció com amb escrits més personals o de memòria col·lectiva.
El camí s’ha fet servir sovint com a metàfora de la vida, però més enllà d’aquesta visió poètica, el camí i el caminar són potencials generadors de textos literaris. De ficció, autoficció, autobiogràfics, assagístics, descriptius.
Ens volem fixar en el camí com a lloc de descoberta, aventura, connexió amb la natura, espiritualitat, art, espai de socialització, lloc necessari per a la feina, les visites, l’exercici físic, la relaxació, la inspiració i l’autoconeixement.
Hi ha també els camins que expliquen les històries de la gent que hi ha passat, les aventures per a les que han servit. El camí de l’escola, d’anar a la font i el safareig, d’anar i de fugir de la guerra, de tornar a casa, de pelegrinar, transhumar, migrar, d’anar a vendre, de pujar un cim. El camí que travessa el bosc de les rondalles i els malsons. I el camí per perdre’s.
Ramon Erra