- Quan narrem la nostra vida, la transformem i creuem la frontera que uneix realitat i ficció. Prenem consciència de la relació que hi ha entre identitat, experiència i escriptura. No escrivim de nosaltres mateixos sinó d’algú qui desconeixem parcialment. Som i no som nosaltres: una veritat a mitges, una ficció. I, quant més en sabem, més insòlit o coherent ens sembla el que veiem en el mirall.
- Aquesta formació és un segon tast al món de l’escriptura del jo, i s’endinsa encara més en aquesta escletxa ambigua que juga entre realitat i ficció com una forma més de reinterpretar el món, per quedar-se en un espai ambigu anomenat autoficció. Escriurem des de la f(r)icció calculada, analitzarem a fons les estratègies narratives, els ritmes discontinus, les estructures fragmentàries, i la impostura del temps en aquest món de transgressió i d’identitats múltiples teixit a conveniència. Perquè som literatura.
I tu, autoficciones?
Aquesta formació és un segon tast al món de l’escriptura del jo, i s’endinsa encara més en aquesta escletxa ambigua que juga entre realitat i ficció com una forma més de reinterpretar el món, per quedar-se en un espai ambigu anomenat autoficció.