Inici » Cursos » Cultura clàssica a la carta. Amb els cinc sentits: els romans i nosaltres

Cultura clàssica a la carta. Amb els cinc sentits: els romans i nosaltres

Modalitat

Zoom

Data d'inici 28 gener
Durada Una sessió de 20 h (20 h)
Idioma d'impartició català
Els exercicis es poden lliurar en català o castellà
Preu

340,20 €

Comparteix aquest curs

Descripció del curs

Amb els cinc sentits: Els romans i nosaltres. Un viatge sensorial a la cara menys coneguda de l’Antiguitat

Què passa quan el romà pragmàtic, soldat i pagès, descobreix el plaer, el luxe i l’estètica de la civilització grega? Aquest curs de cultura clàssica proposa desfer el clixé de l’individu romà com a ésser rude i merament col·lectiu, per endinsar-nos en la seva transformació sensorial i individual.

Explorarem el fascinant canvi que es produeix a partir del segle II aC, quan l’home i la matrona romans deixen enrere l’austeritat republicana i esdevenen éssers amb desitjos i neguits personals. De la por reverencial als costums antics a l’ambició per l’embelliment del cos i l’esperit: assistirem a l’origen d’un individu sorprenentment modern.

Amb la professora Mònica Miró, i des de l’antropologia dels sentits, analitzarem fonts literàries i testimonis materials per veure, escoltar, olorar, tastar i tocar la vida privada i pública d’aquesta “altra Roma” (com el culte al cos i les xarxes socials ja existien sota l’Imperi, el gust per la gastronomia exòtica i l’abandonament de la cuina frugal, l’impacte de la música i els sorolls, el tacte: de l’erotisme a la sensualitat i l’evolució de les belles arts aplicades a l’àmbit domèstic).

Un itinerari que, a través de la història, la filosofia, la sociologia i l’art, ens permetrà constatar com el romà es converteix en esteta, apreciador de la bellesa gratuïta i el temps dedicat a un mateix. Descobreix el llegat que connecta els seus neguits amb els nostres.

Tots els avantatges de la modalitat En línia

En línia

Classes de 20 h.
Màxim %s alumnes per grup.
Participa-hi des d’on vulguis.
Curs en directe a través de la plataforma Zoom.

340,20 €

* 5% de descompte si formes part d'una entitat col·laboradora de l'Escola.

Grups d'aquesta edició

Selecciona el grup i la modalitat als que et vols inscriure

Matrícula tancada

Vols que t'avisem quan s'obri el nou període de matriculació d'aquest curs?

Aquest servei és merament informatiu, no et compromet a matricular-t'hi, ni implica cap tipus de reserva de plaça per a cap curs.

Informació del grup

Professor/a
Grup A2 Últimes places lliures!
Dimecres 18:00 - 20:30
Inici 28/01/2026 (1 ses.)

Mònica Miró Vinaixa

Tots els detalls del curs

Objectius

Descobrir, a partir de les fonts escrites i dels testimonis de la cultura material, la cara menys coneguda dels antics romans, el seu costat més sensible, i posar-la en relació amb les maneres de fer contemporànies.
Analitzar els processos i les transformacions que porten el romà rude dels orígens i la matrona tosca exemplar a apreciar, cada cop més, l’univers sensorial, la bellesa estètica, l’aspecte extern dels cossos, el refinament i l’elegància, fins a convertir-los en individus diferents, amb inquietuds i gustos sorprenentment “moderns”.
Veure, escoltar, olorar, tastar i tocar la vida privada i pública dels antics romans, les maneres com es mostra i representa, a fi de matisar el clixé del romà com a individu pragmàtic i poc subtil i d’establir interessants analogies amb els comportaments propis del nostre món actual.

Continguts

Més enllà del tòpic: Viatge a la Roma que va descobrir el plaer. Com va canviar el soldat per convertir-se en esteta? Un recorregut sensorial per la bellesa, la gastronomia i l’erotisme de l’Antiguitat, i la seva sorprenent connexió amb la modernitat.

Metodologia

El curs s’imparteix en català.
El curs posa l’alumnat en contacte amb les fonts literàries i arqueològiques de l’Antiguitat romana per tal que, a partir d’una àmplia antologia de textos i d’una col·lecció representativa d’imatges, pugui constatar com i per què el romà tradicional es converteix progressivament en un romà esteta, és a dir, comença a apreciar la bellesa del que és gratuït, el món de les sensacions, el valor del temps que hom es dedica a si mateix, la curiositat per tot el que l’envolta, i, per què no?, el refinament i el luxe esmerçats en la vida plaent.
Per mitjà de la lectura i el comentari de fonts primàries i secundàries, es pot recuperar una altra Roma, més sensible, més emotiva, potser fins i tot més “humana”. És la Roma capaç de percebre la bellesa del cel a trenc d’alba o el deliri d’uns colors ben harmonitzats en un jardí; la Roma que s’escolta el murmuri d’un rierol a l’estiu o demana silenci ritual abans d’enlairar una pregària; la Roma que resta embadalida davant la flaire d’un perfum encisador; la Roma que s’esborrona pel tacte d’una carícia feta en el moment oportú; la Roma que aprecia el sabor d’un vi exquisit lliscant pel paladar.
Per a rescatar aquesta Roma tan sovint menystinguda, s’analitzen, des de la història natural, les teories romanes sobre els cinc sentits, i, a continuació, a partir dels textos i dels testimonis de la cultura material, el discurs que se’n deriva fa possible de veure, escoltar, olorar, palpar i tastar aquesta altra Roma, la dels sentits, una Roma sovint deixada de banda però sense la qual no és possible valorar, en la seva mesura autèntica, què significà la civilització dels romans i què significa encara el llegat que n’hem heretat.
Tot això és estudiat partint de les fonts literàries (àmpliament antologades) i dels testimonis de la cultura material (fonts arqueològiques, epigràfiques, iconogràfiques, etc.). Es mostra també la transformació profunda que experimenten les belles arts, especialment aquelles que poden tenir una aplicació domèstica (arquitectura, jardineria, estucs, mosaics, escultures, frescos, etc.). S’analitza l’abandonament progressiu de la cuina vegetariana i frugal dels antics romans per una de molt més refinada, amb tocs exòtics, on les espècies esdevenen protagonistes i on la imaginació en la tria dels ingredients i en la presentació dels àpats fa de la gastronomia l’art i la festa per excel·lència dels sentits.
S’incideix igualment en els canvis que experimenta la indumentària i en l’atenció que el romà comença a posar en la cura del cos (pràctiques esportives, pentinats sofisticats, nous cosmètics, comercialització i difusió de perfums i aromes, etc.).

Bibliografia

Estudis moderns:

ACKERMAN, D. (2000). Una historia natural de los sentidos. Barcelona: Anagrama.
ANDRÉ, J. (1981). L’alimentation et la cuisine à Rome. París: Les Belles Lettres.
ANDRÉ, J. (1984). Les loisirs en Grèce et à Rome. París: P.U.F.
ARIÈS, P.; DUBY, G. (dir.) (1993). Historia de la vida privada, vol. I ‘Del imperio romano al año mil’. Madrid: Taurus.
BÀGUENA, N. (1997). De l’antiga Roma a la teva cuina. Tarragona: Edicions El Mèdol.
BARBET, A. (1985). La peinture murale romaine. Les styles décoratifs pompéiens. París: Picard.
BARILLÉ, E.; LAROZE, C. (1995). Le livre du parfum. París: Flammarion.
BAUDOT, A. (1973). Les musiciens romains de l’antiquité. París: Études et commentaires.
BAYET, J. (1985). Religión romana: historia política y psicológica. Madrid: Cristiandad.
BESCÓS, V. (1994). “El perfume en las odas de Horacio”. A II Jornades de didàctica de les Llengües clàssiques “La poesia greco-llatina a les aules”. Barcelona: ICE (edició a cura de J. Carbonell, B. Matas i J.M. Gutiérrez).
BRIZZI, M. (1995). “I profumi tra archeologia e fonti letterarie: il mondo romano”. A Aromatica. Torí: Selcom.
CANDAU, J. (2000). Mémoire et expériences olfactives. Anthropologie d’un savoir-faire sensoriel. París: P.U.F.
CARCOPINO, J. (1989). La vida cotidiana en Roma en el apogeo del Imperio. Madrid: Temas de Hoy.
CARCOPINO, J. (1993). La vida cotidiana en la Roma antigua. Madrid: Temas de Hoy.
CARRASCO, S. (1992). Antropologia i alimentació: una proposta per a l’estudi de la cultura alimentària. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
CELESTINO PÉREZ, S. (1999). El vino en la antigüedad romana. Madrid: J. Blánquez Pérez.
CHAUSSON, F.; INGLEBERT, H. (ed.) (2003). Costume et société dans l’Antiquité et le haut Moyen Age. París: Picard.
CLARKE, J.R. (2003). Sexo en Roma. Barcelona: Oceano.
CONTRERAS, J. (1993). Antropología de la alimentación. Madrid: Eudema.
CONTRERAS, J. (ed.) (1995). Alimentación y cultura: necesidades, gustos y costumbres. Barcelona: Universitat de Barcelona.
CORBEILL, A. (2004). Nature embodied. Gesture in Ancient Rome. Princeton-Oxford: Princeton University Press.
CRUZ, J. (1991). Alimentación y cultura: antropología de la conducta alimentaria. Pamplona: Eunsa.
CUMONT, F. (1987). Las religiones orientales y el paganismo romano. Madrid: Akal.
DD.AA. (1987). Primer col·loqui d’Arqueologia Romana: el vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental. Badalona: Museu de Badalona.
DD.AA. (1997). Con Pan, aceite y vino. La tríada mediterránea a través de la historia: catálogo de la exposición. Granada: Museo Arqueológico y Etnológico de Granada.
DD.AA. (1997). Los cinco sentidos en el arte, Madrid: Museo Nacional del Prado.
DD.AA. (1999). Simposio Arqueología del Vino. El vino en la antigüedad romana. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid; Jerez: Consejo Regulador de las Denominaciones de Origen Jerez.
DD.AA. (2001). Aliments sagrats: pa, vi i oli a la Mediterrània antiga. Barcelona: Museu d’Història de la Ciutat-Ajuntament de Barcelona.
DOBSON, M. (1997). Smelly Old History. Roman Aromas. Oxford: Oxford University Press.
DOMÍNGUEZ MONEDERO, A.J. (1995). “Del simposio griego a los bárbaros bebedores: el vino en Iberia y su imagen en los autores antiguos”. A Arqueología del vino: los orígenes del vino en Occidente. Jerez de la Frontera: El Consejo Regulador.
DUPONT, F.; ÉLOI, T. (2001). L’érotisme masculin dans la Rome antique. París: Belin.
ESPLUGA, X.; MIRÓ I VINAIXA, M. (2002). Vida religiosa a l’antiga Roma. Barcelona: Editorial UOC [trad. cast.: (2003). Vida religiosa en la Antigua Roma. Barcelona:
Editorial UOC].
ÉTIENNE, R. (1992). La vida cotidiana en Pompeya. Madrid: Temas de Hoy.
ÉTIENNE, R.; MAYET, F. (2000). Le vin hispanique. París: Diffusion E. de Boccard.
FARB, P.; ARMELAGOS, G. (1985). Anthropologie des coutumes alimentaries. París: Denöel.
FAURE, P. (1987). Parfums et aromates de l’Antiquité. París: Fayard.
FIELDHOUSE, P. (1986). Food and nutrition: customs and culture. Londres: Croom Helm.
FRAZER, J.G. (1998). Objetos y palabras tabú. Madrid: FCE.
FRIEDLÄNDER, L. (1982). La sociedad romana. Historia de las costumbres en Roma desde Augusto hasta los Antoninos. Mèxic: Fondo de Cultura Económica.
GIORDANO, C.; CASALE, A. (1992). Profumi, unguenti e acconciature in Pompei antica. Roma: Bardi editore.
GONZÁLEZ, R. (1994). Historia del perfume. Madrid: Temas de Hoy.
GRIMAL, P. (1965). La civilización romana. Barcelona: Juventud.
GRIMAL, P. (1984). Les jardins romains à la fin de la République et aux deux premiers siècles de l’Empire. París.
GRIMAL, P. (1993). La vida en la Roma antigua. Barcelona: Paidós.
GRIMAL, P. (1999). El amor en la Roma antigua. Barcelona: Paidós.
GUIDOBALDI, M.P. (1992). Musica e danza. Roma: Museo della civiltà romana.
GUILLÉN, J. (1988-2000). Urbs Roma. Vida y costumbres de los romanos, vol. I ‘La vida privada’, vol. II ‘La vida pública’, vol. III ‘La religión y el ejército’ i vol. IV ‘Constitución y desarrollo de la sociedad’. Salamanca: Sígueme.
HARRIS, M. (1985). Bueno para comer: enigmas de alimentación y cultura. Madrid: Alianza Editorial.
HARRIS, M.; ROSS, E. (ed.) (1987). Food in evolution. Toward a theory of human food habits. Filadèlfia: Temple University Press.
HEATH, D.B. (2000). Drinking occasions: comparative perspectives on alcohol and culture. Filadèlfia: Brunner/Mazel.
HEATH, D.B. (ed.) (2001). International handbook on alcohol and culture. Londres: Greenwood Press.
HOWES, D. (2003). Sensual Relations. Engaging the Senses in Culture and Social Theory. Ann Arbor: The University of Michigan Press.
JEANMARIE, H. (1991). Dionysos: histoire du culte de Bacchus. París: Payot.
KLEINER, D.E.E. (1991). Roman Sculpture. New Haven-Londres: Yale Publications in the History of Art.
LE GLAY, M. (1991). La religion romaine. Textes choisis et présentés par l’auteur. París: Armand Colin.
LEHMANN, Y. (1989). La religion romaine des origines au Bas-Empire. París: P.U.F.
LEHMANN, Y. (dir.) (1999). Religions de l’Antiquité. París: P.U.F.
LILLO CARPIO, P. (1996). “El vino, nexo de unión de culturas y creencias”. A Revista murciana de antropología, núm. 3, pàg. 183-197.
MAISONNEUVE, J.; BRUCHON-SCHWEITZER, M. (1999). Le corps et la beauté. París: P.U.F.
MENNEL, S.; MURCOTT, A.; VAN OTTERLOO, A. (1992). The sociology of food: eating, diet and culture. Londres: Sage Publ.
MIRÓ I VINAIXA, M. (2002). “Rere la flaire de l’antiga Roma”. A Diónysos, núm. 2, pàg. 13-24.
MIRÓ I VINAIXA, M. (2003). “Sacra vitis: cultura i ritual del vi en el món romà”. A Revista d’Igualada, núm. 14, pàg. 6-17.
MIRÓ I VINAIXA, M. (2003). “Els perfums a l’antiga Roma”. A Vent de serè, núm. 29, pàg. 11-15.
MIRÓ I VINAIXA, M. (2003). “Vi i literatura a l’antiga Roma”. A Vent de serè, núm. 30, pàg. 4-6.
MIRÓ I VINAIXA, M. (2004). “Valors i virtuts dels antics romans”. A Vent de serè, núm. 31, pàg. 11-15.
MURRAY, O.; TECUSAN, M. (1991). In vino veritas. Londres: The British School at Rome.
NÉRAUDAU, J.P. (1978). L’art romain. París: P.U.F.
OGILVIE, R.M. (1995). Los romanos y sus dioses. Madrid: Alianza Editorial.
PÉCHÉ, V.; VENDRIES, C. (2001). Musique et spectacles dans la Rome antique et dans l’Occident romain. París: Errance.
PILLIVUYT, G. (1988). Histoire du parfum: de l’Égypte au XIXe siècle. París: Denoël.
RABADAL ALONSO, M.A. (1999). “El vino en el mundo antiguo”. A Hispania antiqua, núm. 23, pàg. 285-319.
REINACH, A. (1985). La peinture ancienne. Textes grecs et latins. París: Macula.
RIERA i MORA, A. (1994). “Versions escultòriques de Bacus i la tardor: simbolisme i al·legoria de la vinya i el vi”. A Vinyes i vins: mil anys d’història. Barcelona: Universitat de Barcelona, vol. 2, pàg. 85-102.
RIMMEL, E. (1870). Le livre des parfums. París: E. Dentu.
RITCHIE, C.I.A. (1997). Comida y civilización: de cómo los gustos alimenticios han modificado la historia. Barcelona: Altaya.
ROBERT, J.N. (1992). Los placeres en Roma. Madrid: Edaf.
ROBERT, J.N. (1999). Eros romano. Sexo y moral en la Roma antigua. Madrid: Editorial Complutense.
ROUDNITSKA, E. (1994). Le parfum. París: P.U.F.
SALLES, C. (1995). Les bas-fonds de l’Antiquité. París: Payot.
SALLES, C. (2000). L’art de vivre au temps de Julie, fille d’Auguste. París: NiL.
SAURON, G. (2000). L’histoire végétalisée. Ornement et politique à Rome. París: Picard.
SCHEID, J. (1991). La religión en Roma. Madrid: Ediciones Clásicas.
TANNAHILL, R. (1988). Food in History. Nova York: Crown Trade Papermarks.
TORELLI, M. (1982). Typology and Structure of Roman Historical Reliefs. Ann Arbor.
TOUSSAINT-SAMAT, M. (1987-1992). Historia natural y moral de los alimentos. Madrid: Alianza.
TURCAN, R. (1998). Rome et ses dieux. París: Hachette.
TURCAN, R. (2001). Los cultos orientales en el mundo romano. Madrid: Biblioteca Nueva.
UNWIN, T. (2001). El vino y la viña: geografia histórica de la viticultura y el comercio del vino. Barcelona: Tusquets.
VENDRIES, C. (1999). Instruments à cordes et musiciens dans l’empire romain. París.
VEYNE, P. (1991). La sociedad romana. Madrid: Mondadori.
VEYNE, P.; LISSARRAGUE, F.; FRONTISI-DUCROUX, F. (2003). Los misterios del gineceo. Madrid: Akal.
VIEIRA, A. (1998). Obras clásicas sobre literatura del vino [Recurs electrònic]. Madrid: Fundación Histórica Tavera. 1 CD-Rom.
WILLE, G. (1967). Musica Romana. Die Bedeutung der Musik im Leben der Römer. Amsterdam.
YOUNGER, W. (1966). Gods, men and wine. Londres: The Wine and Food society.

Fonts antigues:

APICI (1990). L’art de la cuina. Traducció de J. Gómez Pallarès. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
APULEU (1929-1931). Les Metamorfosis. Text revisat i traducció d’M. Olivar. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
APULEU (2003). L’ase d’or. Traducció de J. Bellès. Barcelona: Empúries.
AULUS GEL·LI (1988). Les nits àtiques. Traducció de C. Montserrat, M. Olivar, V. Ferris i M. Dolç (en tres volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
AUSONI (1931). Obres. Text revisat i traducció de C. Riba, A. Navarro, J. Balcells i J. Petit (en dos volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
CATUL (1928). Poemes. Traducció de J. Petit i J. Vergés. Barcelona: Fundació Bernat Metge [segona edició a cura de J. Vergés i A. Seva, 1990].
CATUL (1982). Poemes. Traducció bilingüe íntegra amb introducció i notes de J.I. Ciruelo i de J. Juan. Barcelona: Edhasa.
ESTACI (1957-1960). Silves. Text revisat i traducció de G. Colom i M. Dolç (en tres volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
HORACI (1978-1981). Odes i epodes. Traducció de J. Vergés. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
HORACI (1927). Sàtires. Epístoles. Text revisat i traducció de Ll. Riber. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
JUVENAL (1961). Sàtires. Text revisat i traducció d’M. Balasch (en dos volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
LUCRECI (1923-1928). De la natura. Traducció de J. Balcells (en dos volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
LUCRECI (1986). De la natura. Traducció i edició a cura d’M. Dolç. Barcelona: Editorial Laia.
MARCIAL (1949-1960). Epigrames. Text revisat i traducció d’M. Dolç (en cinc volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
MARCIAL (1994). Epigrames. Introducció, selecció i traducció d’A. Cobos. Barcelona: Edicions de La Magrana.
OVIDI (2000). Amors. Traducció de J. Parramon. Barcelona: Quaderns Crema.
OVIDI (2000). L’art d’estimar. Introducció, traducció i notes de T. Puig. Barcelona: Edicions de La Magrana.
OVIDI (1994-1997). Metamorfosis. Traducció, introducció i notes d’F. Aguilera (en dos volums). Barcelona: Edicions de La Magrana.
OVIDI (2000). Les metamorfosis. Traducció de J. Parramon. Barcelona: Quaderns Crema.
OVIDI (1981). Remeis a l’amor. Cosmètics per a la cara. Text revisat i traducció de J. Pérez Durà i M. Dolç. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
PERSI (1954). Sàtires. Text revisat i traducció d’M. Dolç. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
PETRONI (1988). El Satiricó i trenta fragments. Traducció de J.M. Pallàs. Barcelona: Quaderns Crema.
PETRONI (1988). Satiricó. Traducció d’A. Berrio i R. Giró. Barcelona: Columna.
PLAUTE (1949-1955). Comèdies. Text revisat i traducció d’M. Olivar (en dotze volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
PROPERCI (1925). Elegies. Text establert per J. Balcells i traducció de J. Mínguez. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
SÈNECA (1928-1931). Lletres a Lucili. Text revisat i traducció de C. Cardó (en quatre volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
SUETONI (1966-1971). Vides dels dotze Cèsars. Text revisat i traducció de J. Icart (en cinc volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
TÀCIT (1930-1970). Annals. Traducció i edició a cura d’F. Soldevila i M. Dolç. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
TÀCIT (1946-1962). Històries. Text revisat i traducció d’M. Bassols de Climent i J.M. Casas (en quatre volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
TERENCI (1936-1960). Comèdies. Text revisat i traducció de P. Coromines i J. Coromines (en quatre volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
TIBUL (1925). Elegies. Text revisat i traducció de C. Magrinyà i J. Mínguez. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
VIRGILI (1972-1978). Eneida. Text revisat i traducció d’M. Dolç (en quatre volums). Barcelona: Fundació Bernat Metge.
VIRGILI (2002). L’Eneida. Traducció de J. Bellès. Barcelona: Empúries.
VIRGILI (1956). Bucòliques. Traducció d’M. Dolç. Barcelona: Fundació Bernat Metge.

Coneix el professorat

Mònica Miró Vinaixa

Escriptora

Llegeixo per entendre la vida, per mirar-la des d’angles que no són els meus; escric per no deixar que se m’escapi, per retenir-ne el sentit abans que el temps l’esborri.

Per què l'Escola d'Escriptura?

35.012

Alumnes

Des de 1998, més de 35.000 alumnes han passat per les nostres aules.

103

Cursos

L’Escola proposa un ventall de més de 100 cursos (presencials o virtuals) organitzas en cinc àrees: escriptura, oficis de l’edició, literatura i humanitats, oralitat i seminaris.

Membres del claustre

Un gran equip de professionals amb experiència en el món editorial i acadèmic que et guiarà en el teu procés de formació.

Preguntes freqüents

Quina documentació em cal portar per matricular-me a un curs a l’Escola?

No has de portar cap documentació especial. Si és la primera vegada que t'inscrius a l'Escola, t'obrirem una fitxa d'alumne/a amb les teves dades personals.

Es facilita alguna classe de certificat en acabar el curs?

En acabar un curs a l’Escola d’Escriptura, pots demanar un certificat d’assistència i aprofitament, sempre i quan hagis assistit com a mínim al 80% de les classes. Per sol·licitar el certificat, clica aquí.

Com puc pagar la matrícula d’un curs?

Pots pagar l'import de la matrícula amb tarjeta de crèdit o bé per transferència bancària; l'has d’abonar en el moment de formalitzar la matrícula i en un sol pagament.

Excepcionalment, si et matricules el juliol en un curs que ha de començar a l’octubre, podràs pagar-lo en dos terminis: la meitat al juliol (en el moment d’omplir la butlleta d’i nscripció) i l’altra meitat al setembre, abans de l’inici del curs. (Vàlid per a cursos de 45, 60 i 90 hores).

Quines són les similituds entre els cursos presencials i els virtuals?

Els objectius dels cursos Narrativa són els mateixos tant per als cursos virtuals com per als cursos presencials: ensenyar les tècniques de l’ofici d’escriure i estimular la creativitat de l’alumnat. El professorat dels cursos virtuals és el mateix que imparteix les classes presencials de Narrativa a l’Escola.

Tant el contingut teòric com els exercicis del curs Narrativa són els mateixos en les dues modalitats; pots passar d'un curs presencial a un de virtual (i a l'inrevés) d'un any a un altre en l'Itinerari de Narrativa.

Com es lliuren els exercicis en els cursos virtuals?

El campus virtual de l’Escola disposa d’un mòdul d’enviament d’arxius on podràs triar l’arxiu .doc del teu ordinador.

Automàticament el mòdul publica el document amb el teu exercici al directori privat del curs per tal que el rebi el professor o la professora.

Quines són les diferències entre els cursos presencials i els virtuals?

La diferència més important és que als cursos virtuals pots consular en qualsevol moment tots els continguts i activitats realitzades durant el curs.

Aquesta modalitat correspon al que s’anomena formació asíncrona. No és necessari connectar-te en el moment exacte en què es lliura el contingut teòric o es realitza una activitat: pots accedir-hi més endavant per consultar tant el material didàctic com els comentaris generats en cada activitat (per exemple, revisar en diferit els xats desenvolupats durant el curs).

Un equip de treball de docents de l'Escola ha redactat els continguts, els exercicis i les activitats de les unitats didàctiques dels cursos virtuals, amb una estructura i un to especialment pensats per a l’entorn digital.

El curs presencial Narrativa s’estructura en 3 hores de classe i una setmana de treball, mentre que el curs virtual Narrativa s’estructura en quinzenes didàctiques d’estudi on es treballen la unitat didàctica corresponent i les activitats programades.

Als cursos virtuals disposes d’eines informàtiques que faciliten la teva interacció amb el professorat i la resta d’alumnes del curs: fòrums de debat, xats, correu intern, vídeos de benvinguda de l’Escola i del professorat, videocorreccions dels exercicis, calendari personal d’activitats del curs, etc.