Clàssics a la carta: la comèdia grega i llatina

• Acostar la comèdia grega i llatina al públic d’avui dia i fer-li’n veure la vigència, el caràcter inexhaurible, explicant què representaren algunes obres mestres d’aquest gènere en el moment de la seva aparició i de quina recepció i evolució han estat objecte des d’aleshores fins als nostres dies.
• Llegir i comentar la Lisístrata d’Aristòfanes, El soldat fanfarró de Plaute i Els germans de Terenci amb les eines suficients per descobrir-hi, tot i el seu caràcter antic i altre, el que encara ens diuen a nosaltres, dones i homes del segle XXI.

• La formació consta de sis sessions de tres hores de durada: a cadascuna de les tres obres que es llegeixen i s’analitzen es dediquen dues sessions, una de presentació de caire teòric, en què es donen les claus necessàries per llegir-les (autor, context, gènere, aspectes concrets de l’obra), i una altra de posada en comú amb la professora de la lectura personal que els alumnes n’hagin fet (club de lectura). És per aquest motiu que, entre l’exposició teòrica de cada obra per part de la professora i l’anàlisi pràctica posterior a la lectura duta a terme per tots els participants sempre passen quinze dies, perquè tothom pugui llegir amb calma l’obra en qüestió.

• S’oferiran també recomanacions bibliogràfiques, tant de fonts primàries com d’articles i monografies crítiques, perquè qui ho desitgi pugui aprofundir les qüestions tractades.

Lectures:
• Aristòfanes, Lisístrata. Traducció de Cristián Carandell. Barcelona: Adesiara, 2010 [Col•lecció Aetas, núm. 8].
• Plaute, El soldat fanfarró. Introducció de Joan Carbonell, traducció i notes de Montserrat Llarena. Barcelona: RBA La Magrana, 2012 [Col•lecció Clàssics de Grècia i Roma, núm. 7].
• Terenci, Els germans. Introducció, traducció i notes de Gemma Puigvert Planagumà. Barcelona: RBA La Magrana, 2015 [Col•lecció Clàssics de Grècia i Roma, núm. 21].

Bibliografia general:
• ALBRECHT, M. VON, Historia de la literatura romana, Barcelona: Herder, 1997 (2 vol.).
• BALLÓ, J. – PÉREZ, X., La llavor immortal. Els arguments universals en el cinema, Barcelona: Empúries, 1995.
• BAYET, J., Historia de la literatura latina, Barcelona: Ariel, 1985
• BOLGAR, R.R., The Classical Heritage and its Beneficiaries, Cambridge: Cambridge University Press, 1973.
• BOWRA, C. M., Introducción a la literatura griega, Madrid: Gredos, 2007.
• CODOÑER MERINO, C. (coord.), Historia de la literatura latina, Madrid, Cátedra, 1997.
• CURTIUS, E. R., Literatura europea y Edad Media latina, Mèxic, Madrid i Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 1976.
• EASTERLING, P. E. – KNOX, B. M. W. (ed.), Literatura griega, Madrid: Gredos, 1996.
• HAMMER, D., Roman Political Thought and the Modern Theoretical Imagination, Norman, Oklahoma: University of Oklahoma Press, 2008.
• HIGHET, G., La tradición clásica. Influencias griegas y romanas en la literatura occidental, Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1978 (2 vol.).
• KENNEY, E. J. – CLAUSEN, W. V. (ed.), Literatura latina, Madrid: Gredos, 1996.
• LESKY, A., Historia de la literatura griega. Madrid: Gredos, 2009.
• LLOYD-JONES, H., Classical Survivals. The Classics in the Modern World, Oxford: Duckworth, 1988.
• LÓPEZ FÉREZ, J. A. (coord.), Historia de la literatura griega, Madrid: Cátedra, 2009.
• MAY, R., La necesidad del mito. La influencia de los modelos culturales en el mundo contemporáneo, Barcelona: Paidós, 1992.
• SETTIS, S., El futuro de lo clásico, Madrid: Abada, 2006.
• WINKLER, M.M. (ed.), Classical Myth and Culture in the Cinema, Oxford i Nova York: Oxford University Press, 2001.

Es donarà bibliografia específica per a cada proposta en el moment d’iniciar la formació.