Inici » Cursos » Clàssics a la carta: la tragèdia grega i llatina IV

Clàssics a la carta: la tragèdia grega i llatina IV

Modalitat

Zoom

Data d'inici 1 octubre
Durada Una sessió de 20 h (20 h)
Idioma d'impartició català
Els exercicis es poden lliurar en català o castellà
Preu

340,20 €

Comparteix aquest curs

Inscriu-t'hi

Descripció del curs

Tots els avantatges de la modalitat En línia

En línia

Classes de 20 h.
Màxim %s alumnes per grup.
Participa-hi des d’on vulguis.
Curs en directe a través de la plataforma Zoom.

340,20 €

* 5% de descompte si formes part d'una entitat col·laboradora de l'Escola.

Grups d'aquesta edició

Selecciona el grup i la modalitat als que et vols inscriure

Matrícula tancada

Vols que t'avisem quan s'obri el nou període de matriculació d'aquest curs?

Aquest servei és merament informatiu, no et compromet a matricular-t'hi, ni implica cap tipus de reserva de plaça per a cap curs.

Informació del grup

Professor/a
Grup A1 Últimes places lliures!
Dimecres 18:00 - 20:30
Inici 01/10/2025 (1 ses.)

Mònica Miró Vinaixa

Tots els detalls del curs

Objectius

Acostar la tragèdia grega i llatina al públic d’avui dia i fer-li’n veure la vigència, el caràcter inexhaurible, explicant què representaren algunes obres mestres d’aquest gènere en el moment de la seva aparició i de quina recepció i evolució han estat objecte des d’aleshores fins als nostres dies.
Llegir i comentar Les suplicants d’Èsquil, Les bacants d’Eurípides i Les troianes de Sèneca amb les eines suficients per descobrir-hi, tot i el seu caràcter antic i altre, el que encara ens diuen a nosaltres, dones i homes del segle XXI.

Continguts

Acostar la tragèdia grega i llatina al públic d’avui dia i fer-li’n veure la vigència, el caràcter inexhaurible, explicant què representaren algunes obres mestres d’aquest gènere en el moment de la seva aparició i de quina recepció i evolució han estat objecte des d’aleshores fins als nostres dies.

Metodologia

El curs consta de vuit sessions de dues hores i mitja de durada
En la primera sessió, s’exposen qüestions de caràcter general per introduir-se en la tragèdia grecollatina, el seu significat i la seva expressió literària
A cadascuna de les tres obres que es llegeixen i s’analitzen durant el període del curs es dediquen dues sessions, una de presentació de caire teòric, en què es donen les claus necessàries per llegir-la (autor, context, gènere, aspectes concrets de l’obra), i una altra de posada en comú amb la professora de la lectura personal que l’alumnat n’hagi fet (club de lectura)
La darrera sessió serveix per fer una recapitulació dels llibres llegits i parlar de la seva pervivència.
S’ofereixen també recomanacions bibliogràfiques, tant de fonts primàries com d’articles i monografies crítiques, perquè qui ho desitgi pugui aprofundir les qüestions tractades.

Bibliografia

LECTURES OBLIGATÒRIES

Edicions que s’empraran per fer la lectura a classe de les tres obres de pensament:

ÈSQUIL, Les suplicants. Introducció, traducció i notes de Maria Rosa Llabrés Ripoll. Palma: Edicions Documenta Balear, 2024.
EURÍPIDES, Les bacants. Traducció de Maria Rosa Llabrés Ripoll. Martorell: Adesiara, 2021 [Col·lecció Aetas, núm. 38].
SÉNECA, Les troianes. Introducció, traducció i notes d’Antoni Seva. A: Tragèdies vol. II (Les troianes/ Les fenícies). Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2022 [Col·lecció Autors llatins, núm. 438].

BIBLIOGRAFIA GENERAL DEL CURS

ALBRECHT, M. VON, Historia de la literatura romana, Barcelona: Herder, 1997 (2 vol.) [original en alemany; trad. cast. de D. Estefanía i A. Pociña].
AVVEZÙ, G., Il mito sulla scena: la tragedia ad Atene, Venècia, Marsilio Editori, 2003.
BALLÓ, J. – PÉREZ, X., La llavor immortal. Els arguments universals en el cinema, Barcelona: Empúries, 1995.
BAYET, J., Historia de la literatura latina, Barcelona: Ariel, 1985 [original en francès; trad. cast. de J.I. Ciruelo].
BICKEL, E., Historia de la literatura romana, Madrid: Gredos, 1987 [original en alemany; trad. cast. de J.M. Díaz Reganón].
BIELER, L., Historia de la literatura romana, Madrid: Gredos, 1992 [original en alemany; trad. cast. d’M. Sánchez Gil].
BOLGAR, R.R., The Classical Heritage and its Beneficiaries, Cambridge: Cambridge University Press, 1973.
BOWRA, C. M., Introducción a la literatura griega, Madrid: Gredos, 2007 [original en anglès; trad. cast. d’L. Gil Fernández].
BÜCHNER, K., Historia de la literatura romana, Barcelona: Labor, 1982 [original en alemany; trad. cast. d’A. Ortega i E. Valentí].
CALVINO, I., Por qué leer los clásicos, Madrid: Siruela, 2015.
CODOÑER, C. (coord.), Géneros literarios latinos, Salamanca: Ediciones de la Universidad de Salamanca, 1987.
CODOÑER, C. (coord.), Historia de la literatura latina, Madrid: Cátedra, 1997.
CURTIUS, E. R., Literatura europea y Edad Media latina, Mèxic, Madrid i Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 1976 [original en alemany; trad. cast. d’M.F. Alatorre i A. Alatorre].
EASTERLING, P. E. – KNOX, B. M. W. (ed.), Literatura griega, Madrid: Gredos, 1996 [original en anglès. trad. cast. d’F. Zaragoza Alberich].
FUHRMANN, M., Literatura romana, Madrid: Gredos, 1985 [original en alemany; trad. cast. d’R. de la Vega].
GRIMAL, P., Diccionario de mitología griega y romana, trad. de F. Payarols, Barcelona: Paidós, 2005.
GUZMÁN GUERRA, A., Introducción al teatro griego, Madrid: Alianza editorial, 2005.
HAMMER, D., Roman Political Thought and the Modern Theoretical Imagination, Norman, Oklahoma: University of Oklahoma Press, 2008.
HIGHET, G., La tradición clásica. Influencias griegas y romanas en la literatura occidental, Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1978 (2 vol.) [original en anglès; trad. cast. d’A. Alatorre].
KENNEY, E. J. – CLAUSEN, W. V. (ed.), Literatura latina, Madrid: Gredos, 1996 [original en anglès; trad. cast. d’E. Bombín].
LESKY, A., La tragedia griega, pròleg de Jaume Pòrtulas, Barcelona: El Acantilado, 2001
LESKY, A., Historia de la literatura griega, Madrid: Gredos, 2009 [original en alemany; trad. cast. de J.M. Díaz-Regañón López i B. Romero].
LLOYD-JONES, H., Classical Survivals. The Classics in the Modern World, Oxford: Duckworth, 1988.
LÓPEZ FÉREZ, J. A. (coord.), Historia de la literatura griega, Madrid: Cátedra, 2009.
LÓPEZ, R., Estudios sobre el teatro romano, Saragossa: Pórtico, 2012.
MAY, R., La necesidad del mito. La influencia de los modelos culturales en el mundo contemporáneo, Barcelona: Paidós, 1992 [original en anglès; trad. cast. d’L. Botella García del Cid].
NIETZSCHE, F., El naixement de la tragèdia, Barcelona: Adesiara, 2011.
ORDINE, N., Clàssics per a la vida. Una petita biblioteca ideal, Barcelona: Quaderns Crema, 2017 [trad. cat. de J. Bayod].
ORDINE, N., Els homes no són illes. Els clàssics ens ajuden a viure, Barcelona: Quaderns Crema, 2022 [trad. cat. de J. Bayod].
SCODEL, R., La tragedia griega. Una introducción, Madrid: Fondo de Cultura Económica, 2015.
SETTIS, S., El futuro de lo clásico, Madrid: Abada, 2006 [original en italià; trad. cast. d’A. Soria Olmedo].
VERNANT, J.-P. i VIDAL-NAQUET, P., Mito y tragedia en la Grecia antigua, Madrid: Taurus, 1989.
VERNANT, J.-P., El universo, los dioses, los hombres, Barcelona: Anagrama, 2000.
WINKLER, M.M. (ed.), Classical Myth and Culture in the Cinema, Oxford i Nova York: Oxford University Press, 2001.

Es donarà bibliografia específica per a cada proposta en el moment d’iniciar el curs.

Coneix el professorat

Mònica Miró Vinaixa

Escriptora

Llegeixo per entendre la vida, per mirar-la des d’angles que no són els meus; escric per no deixar que se m’escapi, per retenir-ne el sentit abans que el temps l’esborri.

Per què l'Escola d'Escriptura?

35.012

Alumnes

Des de 1998, més de 35.000 alumnes han passat per les nostres aules.

103

Cursos

L’Escola proposa un ventall de més de 100 cursos (presencials o virtuals) organitzas en cinc àrees: escriptura, oficis de l’edició, literatura i humanitats, oralitat i seminaris.

Membres del claustre

Un gran equip de professionals amb experiència en el món editorial i acadèmic que et guiarà en el teu procés de formació.

Preguntes freqüents

Quina documentació em cal portar per matricular-me a un curs a l’Escola?

No has de portar cap documentació especial. Si és la primera vegada que t'inscrius a l'Escola, t'obrirem una fitxa d'alumne/a amb les teves dades personals.

Es facilita alguna classe de certificat en acabar el curs?

En acabar un curs a l’Escola d’Escriptura, pots demanar un certificat d’assistència i aprofitament, sempre i quan hagis assistit com a mínim al 80% de les classes. Per sol·licitar el certificat, clica aquí.

Com puc pagar la matrícula d’un curs?

Pots pagar l'import de la matrícula amb tarjeta de crèdit o bé per transferència bancària; l'has d’abonar en el moment de formalitzar la matrícula i en un sol pagament.

Excepcionalment, si et matricules el juliol en un curs que ha de començar a l’octubre, podràs pagar-lo en dos terminis: la meitat al juliol (en el moment d’omplir la butlleta d’i nscripció) i l’altra meitat al setembre, abans de l’inici del curs. (Vàlid per a cursos de 45, 60 i 90 hores).

Quines són les similituds entre els cursos presencials i els virtuals?

Els objectius dels cursos Narrativa són els mateixos tant per als cursos virtuals com per als cursos presencials: ensenyar les tècniques de l’ofici d’escriure i estimular la creativitat de l’alumnat. El professorat dels cursos virtuals és el mateix que imparteix les classes presencials de Narrativa a l’Escola.

Tant el contingut teòric com els exercicis del curs Narrativa són els mateixos en les dues modalitats; pots passar d'un curs presencial a un de virtual (i a l'inrevés) d'un any a un altre en l'Itinerari de Narrativa.

Com es lliuren els exercicis en els cursos virtuals?

El campus virtual de l’Escola disposa d’un mòdul d’enviament d’arxius on podràs triar l’arxiu .doc del teu ordinador.

Automàticament el mòdul publica el document amb el teu exercici al directori privat del curs per tal que el rebi el professor o la professora.

Quines són les diferències entre els cursos presencials i els virtuals?

La diferència més important és que als cursos virtuals pots consular en qualsevol moment tots els continguts i activitats realitzades durant el curs.

Aquesta modalitat correspon al que s’anomena formació asíncrona. No és necessari connectar-te en el moment exacte en què es lliura el contingut teòric o es realitza una activitat: pots accedir-hi més endavant per consultar tant el material didàctic com els comentaris generats en cada activitat (per exemple, revisar en diferit els xats desenvolupats durant el curs).

Un equip de treball de docents de l'Escola ha redactat els continguts, els exercicis i les activitats de les unitats didàctiques dels cursos virtuals, amb una estructura i un to especialment pensats per a l’entorn digital.

El curs presencial Narrativa s’estructura en 3 hores de classe i una setmana de treball, mentre que el curs virtual Narrativa s’estructura en quinzenes didàctiques d’estudi on es treballen la unitat didàctica corresponent i les activitats programades.

Als cursos virtuals disposes d’eines informàtiques que faciliten la teva interacció amb el professorat i la resta d’alumnes del curs: fòrums de debat, xats, correu intern, vídeos de benvinguda de l’Escola i del professorat, videocorreccions dels exercicis, calendari personal d’activitats del curs, etc.