Escola d'escriptura - Ateneu Barcelonès

Clàssics a la carta: la tragèdia grega i llatina III

Modalitat

  • Data d'inici
  • Durada Una sessió de 20 h (20 h)
  • Idioma d'impartició català
    Els exercicis es poden lliurar en català o castellà
  • Preu

    0 €

Comparteix aquest curs

Inscriu-t'hi

Descripció del curs

Grups d'aquesta edició

Selecciona el grup i la modalitat als que et vols inscriure

Matrícula tancada

Vols que t'avisem quan s'obri el nou període de matriculació d'aquest curs?

Aquest servei és merament informatiu, no et compromet a matricular-t'hi, ni implica cap tipus de reserva de plaça per a cap curs.

Tots els detalls del curs

Objectius
  • Acostar la tragèdia grega i llatina al públic d’avui dia i fer-li’n veure la vigència, el caràcter inexhaurible, explicant què representaren algunes obres mestres d’aquest gènere en el moment de la seva aparició i de quina recepció i evolució han estat objecte des d’aleshores fins als nostres dies.
  • Llegir i comentar Electra de Sòfocles, Ifigènia a Àulida d’Eurípides i Agamèmnon de Sèneca amb les eines suficients per descobrir-hi, tot i el seu caràcter antic i altre, el que encara ens diuen a nosaltres, dones i homes del segle xxi.
Continguts

Acostar la tragèdia grega i llatina al públic d’avui dia i fer-li’n veure la vigència, el caràcter inexhaurible, explicant què representaren algunes obres mestres d’aquest gènere en el moment de la seva aparició i de quina recepció i evolució han estat objecte des d’aleshores fins als nostres dies.

Metodologia
El curs consta de vuit sessions de dues hores i mitja de durada: en la primera sessió, s’exposen qüestions de caràcter general per introduir-se en la tragèdia grecollatina, el seu significat i la seva expressió literària; a cadascuna de les tres obres que es llegeixen i s’analitzen durant el període del curs es dediquen dues sessions, una de presentació de caire teòric, en què es donen les claus necessàries per llegir-la (autor, context, gènere, aspectes concrets de l’obra), i una altra de posada en comú amb la professora de la lectura personal que l’alumnat n’hagi fet (club de lectura); la darrera sessió serveix per fer una recapitulació dels llibres llegits i parlar de la seva pervivència. S’ofereixen també recomanacions bibliogràfiques, tant de fonts primàries com d’articles i monografies crítiques, perquè qui ho desitgi pugui aprofundir les qüestions tractades.
Bibliografia

Edicions que s’empraran per fer la lectura a classe de les tres obres de pensament:

  • Sòfocles, Antígona. Electra. Traducció de Carles Riba; estudi introductori de Raül Garrigasait. Barcelona: Editorial Barcino, 2017.
  • Eurípides, Ifigènia a Àulida. Traducció de Maria Rosa Llabrés Ripoll. Martorell: Adesiara, 2013 [Col·lecció Aetas, núm. 17]. / Eurípides, «Ifigenia a Àulida». Traducció de Carles Riba, A: Tragèdies *** (Helena / Les fenícies / Orestes / Ifigenia a Àulida / Les bacants / Resos). Barcelona: Curial, 1982 [Col·lecció Clàssics Curial, núm. 4].
  • Séneca, «Agamenón». Introducciones, traducción y notas de José Luque Moreno, A: Tragedias II (Fedra / Edipo / Agamenón / Tiestes / Hércules en el Eta / Octavia). Madrid: Editorial Gredos, 1980 [Colección Biblioteca Clásica Gredos, núm. 27; reeditada y revisada en el año 2020 para la Nueva Biblioteca Clásica Gredos, núm. 18].

Bibliografia general:

  • Albrecht, M. vonHistoria de la literatura romana, Barcelona: Herder, 1997 (2 vol.) [original en alemany; trad. cast. de D. Estefanía i A. Pociña].
  • Balló, J. – Pérez, X., La llavor immortal. Els arguments universals en el cinema, Barcelona: Empúries, 1995.
  • Bayet, J., Historia de la literatura latina, Barcelona: Ariel, 1985 [original en francès; trad. cast. de J.I. Ciruelo].
  • Bickel, E., Historia de la literatura romana, Madrid: Gredos, 1987 [original en alemany; trad. cast. de J.M. Díaz Reganón].
  • Bieler, L., Historia de la literatura romana, Madrid: Gredos, 1992 [original en alemany; trad. cast. d’M. Sánchez Gil].
  • Bolgar, R.R., The Classical Heritage and its Beneficiaries, Cambridge: Cambridge University Press, 1973.
  • Bowra, C. M., Introducción a la literatura griega, Madrid: Gredos, 2007 [original en anglès; trad. cast. d’L. Gil Fernández].
  • Büchner, K., Historia de la literatura romana, Barcelona: Labor, 1982 [original en alemany; trad. cast. d’A. Ortega i E. Valentí].
  • Codoñer, C. (coord.), Géneros literarios latinos, Salamanca: Ediciones de la Universidad de Salamanca, 1987.
  • Codoñer, C. (coord.), Historia de la literatura latina, Madrid: Cátedra, 1997.
  • Curtius, E. R., Literatura europea y Edad Media latina, Mèxic, Madrid i Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 1976 [original en alemany; trad. cast. d’M.F. Alatorre i A. Alatorre].
  • Easterling, P. E. – Knox, B. M. W. (ed.), Literatura griega, Madrid: Gredos, 1996 [original en anglès. trad. cast. d’F. Zaragoza Alberich].
  • Fuhrmann, M., Literatura romana, Madrid: Gredos, 1985 [original en alemany; trad. cast. d’R. de la Vega].
  • Hammer, D., Roman Political Thought and the Modern Theoretical Imagination, Norman, Oklahoma: University of Oklahoma Press, 2008.
  • Highet, G., La tradición clásica. Influencias griegas y romanas en la literatura occidental, Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1978 (2 vol.) [original en anglès; trad. cast. d’A. Alatorre].
  • Kenney, E. J. – Clausen, W. V. (ed.), Literatura latina, Madrid: Gredos, 1996 [original en anglès; trad. cast. d’E. Bombín].
  • Lesky, A., Historia de la literatura griega, Madrid: Gredos, 2009 [original en alemany; trad. cast. de J.M. Díaz-Regañón López i B. Romero].
  • Lloyd-Jones, H., Classical Survivals. The Classics in the Modern World, Oxford: Duckworth, 1988.
  • López Férez, J. A. (coord.), Historia de la literatura griega, Madrid: Cátedra, 2009.
  • May, R., La necesidad del mito. La influencia de los modelos culturales en el mundo contemporáneo, Barcelona: Paidós, 1992 [original en anglès; trad. cast. d’L. Botella García del Cid].
  • Settis, S., El futuro de lo clásico, Madrid: Abada, 2006 [original en italià; trad. cast. d’A. Soria Olmedo].
  • Winkler, M.M. (ed.), Classical Myth and Culture in the Cinema, Oxford i Nova York: Oxford University Press, 2001.

Es donarà bibliografia específica per a cada proposta en el moment d’iniciar el curs.

Per què l'Escola d'Escriptura?

Alumnes

35.012

Alumnes

Des de 1998, més de 35.000 alumnes han passat per les nostres aules.

Cursos

103

Cursos

L’Escola proposa un ventall de més de 100 cursos (presencials o virtuals) organitzas en cinc àrees: escriptura, oficis de l’edició, literatura i humanitats, oralitat i seminaris.

Membres del claustre

79

Membres del claustre

Un gran equip de professionals amb experiència en el món editorial i acadèmic que et guiarà en el teu procés de formació.

Preguntes freqüents

Escola d'Escriptura (Ateneu Barcelonès)
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.