Conte II

L’objectiu principal d’enguany és continuar l’escriptura dels contes que compondran el volum planificat anteriorment. Aquest objectiu fonamental n’inclou d’altres:

• Revisar, en grup o individualment, les tècniques narratives referides al gènere del conte que no estiguin prou assimilades.
• Exposar qüestions generals i específiques que afecten el procés d’escriptura dels contes i la confecció d’un recull d’aquest gènere.
• Llegir i comentar individualment i en grup contes i reculls de contes.
• Reforçar l’autoconeixement de cadascú com a autor o autora, explorant la veu narrativa pròpia, el to i l’estil.
• Determinar quins són els punts forts i febles a l’hora de configurar un recull: mecanismes d’enllaç, ecos, ressonàncies, correspondències, disposició i ordre dels textos, narradors i perspectives, ritmes, intensitats, tons, registres, etc.
• Treballar intensament cadascun dels contes abans de donar-lo per acabat.
• Analitzar els contes escrits pels alumnes segons els recursos adquirits, valorant-ne especialment el llenguatge i l’estil: puntuació, ritme de les frases, incisos, connectors, depuració de repeticions i continguts superflus, adequació i enriquiment del lèxic, etc.

Exploració de textos utilitzats com a models de referència.
Revisió de les dificultats de llenguatge que entorpeixen la resolució de l’estil propi.

La metodologia bàsica del curs consisteix a llegir i analitzar de manera detallada i en profunditat cadascun dels projectes personals. Es tracta, sessió rere sessió, d’escriure, revisar i reescriure. La professora valorarà a classe els contes escrits per l’alumnat, assenyalant de forma didàctica els recursos que es podrien haver utilitzat per fer més eficaços els escrits. Tothom participa de manera activa en totes les sessions, fet que implica, d’una banda, exposar intencions i dubtes de la feina pròpia realitzada i, de l’altra, llegir i comentar els treballs dels altres. Es llegeixen i comenten també a classe contes i reculls de contes d’escriptors coneguts. Com a complement subsidiari però de suport molt profitós per al bon progrés dels projectes personals, se suggereixen periòdicament, i en funció de necessitats i dinàmiques específiques, lectures i anàlisis d’obres de referència, entre les quals reben una atenció especial els treballs de
preceptiva estilística i narrativa i tots aquells que tenen una aplicació directa en els projectes personals.

Obres de referència:

ANDERSON-IMBERT, Enrique, Teoría y técnica del cuento, Barcelona: Ariel, 1992.
AUTORS DIVERSOS, Passió pel conte, Argentona: Voliana Edicions, 2018.
BELTRÁN ALMERÍA, Luis, “El cuento como género literario”, dins Teoria e interpretación
del cuento, Madrid: Perspectivas Hispánicas, 1997.
BOSCH, Juan, “Apuntes sobre el arte de escribir cuentos”, dins Cuentos más que
completos, Mèxic: Taurus, 2001. [Es troba digitalment a Ciudad Seva].
BOSCH, Juan, Teoría del cuento, Mérida: Universidad de los Andes, 1967.
CORTÁZAR, Julio, “Algunos aspectos del cuento”, Casa de las Américas, 11, 15-16,
1962-1963. [ http://www.literatura.us/cortazar/aspectos.html ].
CORTÁZAR, Julio, “Del cuento breve y sus alrededores”, Último Round, Mèxic: Siglo
XXI, 1969, p. 35-45.
CORTÁZAR, Julio, Clases de literatura, Barcelona: Alfaguara, 2014.
ESCUELA DE ESCRITORES, Escribir cuento. Manual para cuentistas, Madrid: Páginas de
Espuma, 2020.
GRAU, Isidre, L’arquitectura del conte, Barcelona: Godall edicions, 2016.
KOHAN, Silvia Adela, La trama del cuento y la novela, Barcelona: Alba editorial, 2007.
LODGE, David, L’art de la ficció, traducció al català, introducció i notes de Montserrat
Lunati Maruny i Jordi Larios Aznar, Barcelona: Empúries, 2001.
PAGÈS, Vicenç, Un tramvia anomenat text, Barcelona: Empúries, 2021.
PAPER DE VIDRE, 24 contes al dia, Barcelona: Godall, 2018.
PROPP, Vladimir, Morfología del cuento, Madrid: Akal, 1998.
SALTER, James, L’art de la ficció. Sobre llegir i escriure, traducció al català d’Albert
Torrescasana amb pròleg d’Eduard Márquez, Barcelona: L’Altra Editorial, 2017.
SARGATAL, Alfred, Introducción al cuento literario, Barcelona: Laertes, 2004.

Lectures recomanades:

CALDERS, Pere, Tots els contes, Barcelona: labutxaca, 2010, 992 p.
CATALÀ, Víctor, Tots els contes, Barcelona: Club editor, 2018, 2018 i 2019 (3 vol.), 544,
352 i 512 p., respectivament.
CHEEVER, John, Contes, Barcelona: labutxaca, 2010, 879 p. (traducció de Jordi Martín).
CHÉJOV, Antón P., Estuche Chéjov. Cuentos completos, Madrid: Páginas de Espuma,
2017 (4 vol.), 4.565 p. (edició de Paul Viejo).
MANSFIELD, Katherine, Tots els contes, Barcelona: Proa, 2018, 896 p. (traduccions de
Pep Julià, Anna Llisterri i Marta Pera).
MONCADA, Jesús, Contes, Barcelona: labutxaca, 2010, 570 p.
MOORE, Lorrie, Cuentos completos, Barcelona: Seix Barral, 2020, 953 p. (traduccions de
diversos autors).
O’CONNOR, Flannery, Tots els contes, Barcelona: labutxaca, 2011, 719 p. (traducció
d’Ernest Riera).
POE, Edgar Allan, Contes, Barcelona: labutxaca, 2011 (2 vol.), 619 i 613 p. (traducció
de Joan Solé).
RODOREDA, Mercè, Tots els contes, Barcelona: labutxaca, 2010, 528 p.

Enllaços útils:
http://www.ciudadseva.com
Biblioteca digital en què podem trobar tant contes de grans autors com textos teòrics
sobre el gènere.
http://www.culturamas.es/blog/category/cuento/
Portal cultural amb una secció especialment dedicada al conte.
http://www.paperdevidre.cat/
Portal digital dedicat en exclusiva al gènere del conte.

Es donarà bibliografia específica per a cada proposta en el moment d’iniciar el curs i
també al llarg de les trenta sessions que el constitueixen.