Laura López - Llegir una tria de bons poemes, tant de clàssics antics, no per més anomenats per força més llegits i coneguts, com de clàssics contemporanis d’aquí i del món, així com de poetes que encarnin de manera significativa per excepcionals les tendències de la poesia actual. Tot plegat, per ajudar a ampliar el propi cànon literari, sempre parcial i a voltes atzarós, i activar els propis referents com a escriptors de poesia.
- Aprendre a detectar vers a vers els principals recursos de què se serveixen els grans poetes a l’hora de crear els poemes, i que la lectura dels models serveixi de disparador creatiu i dugui els alumnes a exercitar amb propòsit aquests recursos descoberts per mitjà de l’escriptura de poemes propis.
Els grans poemes ensenyen. No amb explicacions ni normes, sinó amb l’exemple: el vers que s’atura on ha d’aturar-se, la imatge que il·lumina allò que les paraules soles no poden dir, el ritme que porta el lector sense que se n’adoni. Aquest curs proposa aprendre a llegir poesia d’aquesta manera: com a escriptors, amb llapis a la mà.
El pes del curs és la lectura. Llegirem clàssics antics i contemporanis, d’aquí i del món, poetes que encarnin les tendències de la poesia actual —Rosa Font, Lluís Solà, Jorie Graham, Charles Simic, Eugenio Montale—, per ampliar el mateix cànon i activar referents. De cada dues sessions de lectura, una serà d’escriptura: els poemes que l’alumnat haurà escrit a partir dels models llegits els posarem en comú i els comentarem.
Ocasionalment, convidarem poetes o traductors a la classe. I sovint, la lectura d’un poeta ens portarà a un altre: el curs és, en part, un descobriment en curs.
