Escola d'escriptura - Ateneu Barcelonès

Dia del Llibre (23 d’abril): per què es regalen llibres i roses a Sant Jordi?

Comparteix aquest article

El 23 d’abril, Dia Mundial del Llibre, es regalen llibres i roses a Catalunya perquè coincideix amb la festivitat de Sant Jordi, unint una tradició medieval —la de regalar roses— amb la celebració moderna de la lectura i l’escriptura.

Aquest dia, els carrers de centenars de pobles i ciutats es transformen en espais de lectura, conversa i trobada: vianants gaudint d’una gran jornada, milers de llibres sobre taules més o menys improvisades, escriptores i escriptors signant exemplars i, especialment a Catalunya, roses que passen de mà en mà.

És una imatge tan familiar com colpidora, però el seu origen no respon a una única tradició, sinó a la superposició d’històries que amb el temps han anat construint el seu significat.

L’origen del Dia del Llibre

La història comença a l’Europa de principis del segle XX, quan la lectura s’està consolidant com a pràctica social. En aquest context sorgeix la proposta de Vicente Clavel Andrés, escriptor, periodista, traductor i editor valencià establert a Barcelona, impulsor de la creació d’un dia dedicat al llibre.

Durant la dècada de 1920, Vicente Clavel —fundador de l’editorial Cervantes i membre de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona— va proposar crear una jornada dedicada als llibres amb l’objectiu de fomentar la lectura, donar suport al sector editorial i apropar la gent als autors i autores.

La seva idea va anar guanyant suport fins que el 1926 es va aprovar per decret la «Festa del Llibre», celebrada per primera vegada el 7 d’octubre d’aquell mateix any, per la seva vinculació amb el naixement de Miguel de Cervantes.

23 d’abril: nova data del Dia del Llibre

El 7 d’octubre havia de ser una jornada per a l’activitat cultural a l’aire lliure: fires, venda de llibres i trobades entre lectors i autors. Tanmateix, aviat es va veure que la data no era la més adequada, tant per qüestions climàtiques com per una ressonància simbòlica menor.

Pocs anys després, el sector del llibre va plantejar un canvi, i el 1930 es va decidir traslladar la celebració del 7 d’octubre al 23 d’abril, una data molt més propícia per a les activitats al carrer i amb una major capacitat de connexió cultural.

El canvi no va ser només pràctic. El 23 d’abril ja tenia un fort significat en l’imaginari literari europeu. S’associava a la mort de Miguel de Cervantes (va morir el 22 d’abril de 1616 i va ser enterrat el 23) i també a la de William Shakespeare (23 d’abril segons el calendari julià).

Tot i que les dates no coincideixen amb precisió històrica, el valor simbòlic d’unir dos grans autors de la literatura universal va ser decisiu.

Sant Jordi: l’origen del Dia de la Rosa

A aquesta construcció simbòlica s’hi va afegir un factor clau que explica per què la celebració va arrelar amb tanta força a Catalunya: la tradició de Sant Jordi, festivitat documentada des de l’edat mitjana que des de feia segles havia convertit el 23 d’abril en un dia especial.

En la llegenda de Sant Jordi i el drac, el cavaller salva la princesa i, de la sang del drac, neix una rosa vermella. És aquest gest simbòlic el que es converteix en l’origen de la tradició de regalar roses cada 23 d’abril.

En els seus orígens medievals, Sant Jordi era una celebració principalment vinculada a la cort. Al voltant de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat a Barcelona es duien a terme actes religiosos en els quals es beneïen roses que posteriorment s’oferien com a obsequi, especialment dins l’àmbit de la noblesa, en un ritual cortesà i religiós lligat a l’elit.

Llibres i roses als carrers

Quan el 1930 es va traslladar el Dia del Llibre al 23 d’abril, la coincidència amb Sant Jordi va provocar una fusió natural entre les dues tradicions: la rosa i el llibre.

Al llarg dels segles, aquesta pràctica es va anar estenent gradualment a la societat urbana, transformant-se en un costum més obert.

Avui, allò que veiem cada 23 d’abril és el resultat d’aquesta suma de capes: una idea editorial del segle XX, una construcció simbòlica de caràcter literari i una tradició medieval transformada en cultura popular.

Una celebració que uneix llibres, història i carrer en un mateix gest col·lectiu de lectura i trobada.

El dret d’autor en el Dia del Llibre

El nom oficial de la celebració és Dia Mundial del Llibre i del Dret d’Autor, i va ser establert per la UNESCO el 23 d’abril de 1995, durant la seva Conferència General celebrada a París.

Des d’aleshores, la celebració vol promoure la lectura, donar suport a la indústria editorial i protegir els drets d’autor arreu del món.

El concepte de dret d’autor introdueix una dimensió fonamental: cada llibre implica un procés creatiu que requereix reconeixement. Darrere de cada obra hi ha autores i autors el treball dels quals forma part essencial del valor cultural del llibre.

D’aquesta manera, la celebració posa al centre tant la lectura com la creació literària, integrant escriptura, edició i difusió com a parts d’un mateix ecosistema.

El Dia del Llibre al món

Avui, el Dia del Llibre és una de les celebracions culturals més importants del món i una data clau per al sector editorial. A Catalunya, la jornada s’ha convertit en un fenomen únic: carrers plens de llibreries, autors i autores signant exemplars i milions de lectors participant en una festa que combina cultura i vida urbana.

En els darrers anys, les xifres en confirmen la magnitud. Segons les dades del Gremi de Llibreters i la Cambra del Llibre de Catalunya, en les edicions recents de Sant Jordi s’han arribat a vendre al voltant d’1,7 a 2 milions de llibres en un sol dia a Catalunya, unes xifres que converteixen la jornada en un dels majors esdeveniments de venda de llibres del món.

Però més enllà dels números, el que defineix Sant Jordi és la seva dimensió social i cultural: la transformació de la ciutat en un gran espai compartit de lectura, conversa i trobada.

Un dia en el qual els llibres deixen de ser a les prestatgeries per ocupar els carrers, i en el qual la literatura es converteix, literalment, en una celebració col·lectiva.

Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès

El 14 d’abril de 1998 va néixer l’Escola d’Escriptura a Barcelona, amb l’objectiu de formar escriptors i lectors conscients, fomentar la cultura literària i oferir un espai d’aprenentatge accessible i plural, tant en format presencial com en línia i virtual.

Avui és l’escola d’escriptura més gran d’Europa, amb més de 35.000 alumnes des de la seva fundació i un equip docent de més d’un centenar de professionals del sector.

Com cada 23 d’abril, l’Escola et desitja un bon Dia del Llibre. Gaudim-lo: és el teu dia, és el nostre dia.

Segueix llegint

Veure'ls tots
Escriptura: passió i ofici
20/04/2026

Hàbits d’escriptura literària: consells d’Atwood, Le Guin i Adichie

[Per l’Equip de Redacció] Si alguna vegada has pensat que per escriure literatura necessites esperar que arribi la inspiració… tenim una bona notícia: no cal esperar, l’escriptura és —també— hàbit i disciplina. Les escriptores i els escriptors professionals saben que la inspiració és només una part del procés creatiu: la constància, la reflexió i l’organització […]

Escola d'Escriptura (Ateneu Barcelonès)
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.