- Explorar com transformar la història familiar —les veus, els silencis i les contradiccions— en material literari, tant en ficció com en no ficció.
- Desenvolupar eines narratives per construir personatges, escenes i diàlegs a partir d’experiències pròpies i/o heretades.
L’eco dels orígens: de la memòria al relat universal
Narrar la família implica transformar el llegat de veus, silencis i contradiccions en un material literari amb entitat pròpia. En aquest curs, explorarem la memòria familiar com a punt de partida per decidir què explicar i des d’on fer-ho. Analitzarem les tensions entre la ficció i la no-ficció, aprenent a moure’ns en aquesta frontera on els records personals esdevenen la base de la creació, ja sigui a través del diari, la carta o la crònica.
L’escriptura s’iniciarà a partir d’imatges i records, utilitzant la tècnica dels desdoblaments per habitar el text com a narrador i protagonista simultàniament. Treballarem la composició dels personatges posant l’accent en les seves febleses, el que anomenem “el personatge i el però”, i integrarem els cinc sentits per dotar la narració de textura i veritat. Aquest procés ens permetrà bastir escenes i diàlegs vívids a partir d’experiències que poden ser pròpies o bé heretades.
Aprofundirem en la polifonia narrativa, integrant veus alienes i múltiples perspectives per enriquir la visió d’un mateix nucli familiar. Descobrirem com la forma i el dispositiu escollit —monòleg, crònica de la infantesa o relats creuats— condicionen el significat de la història. L’objectiu és dominar les eines tècniques que permeten recollir la pluralitat d’una genealogia, garantint que cada veu tingui el seu espai i la seva cadència particular dins del text.
Finalment, buscarem el desplaçament necessari per convertir una història individual en un relat d’interès col·lectiu i universal. Aprendrem que l’escriptura i la lectura en dispositius comunitaris són fonamentals per construir una identitat compartida. En acabar, cada participant haurà après a convertir la intimitat en literatura, entenent que el que ens fa humans i particulars és, precisament, el que ens acaba connectant amb qualsevol lector o lectora del món.
Belén López Peiró