- Conèixer i produir poemes de qualitat, fent un recorregut per les principals poètiques que han existit des de la Modernitat dins a l’actualitat per tal de desenvolupar una veu poètica personal.
- Conèixer autors i autores fonamentals de la tradició poètica i de l’actualitat, des de Baudelaire a Cristina Rivera Garza, des de Safo fins a Sylvia Plath, des de Sor Juana Inés de la Creu fins a Berta García Faet, des de Joan Vinyoli fins a Blanca Llum Vidal.
L’alquímia dels vasos comunicants
La poesia contemporània s’ha consolidat com un gènere líquid, un espai de frontera on les formes tradicionals es dilueixen per donar pas a la hibridació i la mal·leabilitat discursiva. Aquest curs proposa una exploració de la lírica entesa com un territori de possibilitats infinites, on el text no és un objecte estàtic, sinó un flux constant entre la paraula i el seu context. A partir de la lectura de referents essencials, de Baudelaire a Blanca Llum Vidal, analitzarem les estructures que permeten bastir una veu poètica pròpia i de qualitat.
Iniciarem l’anàlisi amb la noció de poesia situada i poètiques polítiques, aquelles que arrelen el vers en una realitat sociohistòrica específica per transcendir l’abstracció. Mitjançant la revisió d’autors i autores com Passolini o Marçal, descobrirem com la narratividad i la descripció d’espais poden conviure amb la intensitat lírica més pura. Alhora, explorarem la metapoesia i l’assaig poètic, entenent el poema com un mecanisme de reflexió que pensa la seva gènesi i es pregunta sobre els seus límits formals.
El curs posa un focus especial en la poètica de la intimitat i la construcció del “jo”, on el cos i l’amor esdevenen eixos centrals de la creació literària. Des de la nuesa de Safo fins a la cruesa d’Anne Sexton, hi treballarem la veu íntima com a un contraverí a la despersonalització moderna. Completarem aquest recorregut amb l’estudi de la intertextualitat i els jocs transtextuals, on el poema dialoga amb altres discursos i tradicions per enriquir el seu significat i la seva profunditat simbòlica.
Finalment, ens endinsarem en el concepte de poesia expandida i transmedialitat, en què el llenguatge literari es fusiona amb altres formats i suports artístics. Sota el mestratge de figures com Brossa o Rivera Garza, examinarem com la poesia pot transcendir el llibre per habitar nous espais de significació. Aquesta aproximació integral pretén que l’alumnat no només domini els mecanismes del llenguatge poètic, sinó que trobi en la fluïdesa del gènere el vehicle ideal per a la seva pròpia recerca estètica.
Valentina Marchant