Coronar un conte, com assolir el cim d’una novel·la, és el resultat de valorar-ne tots els vessants, d’estudiar-ne tots els accidents i de tenir en compte un munt de factors climatològics. Això és: prendre una decisió rere l’altra. La nostra brúixola? L’objectiu comunicatiu. La nostra motxilla? Les lectures y la tècnica.

<<Totes les idees acaben patint de reuma>>, va dir Joan Fuster. Si a tu també se t’engarroten les idees, si pateixes el bloqueig o el pànic davant del full en blanc, ha arribat l’hora d’activar la creativitat i, aplicant tots els recursos de la tècnica, posar la ment a fer gimnàstica.

 Redactar no és escriure, i redactar bé no és per força escriure bé. Si vols escriure bé, et caldrà la gramàtica, per descomptat, però a més (imprescindible!) la sensibilitat verbal, la voluntat, la tècnica, i "certa classe d'intel·ligència", la del narrador!

Els  sentiments són universals, en canvi els referents no. Tots vivim dins la nostra bombolla de percepció, tant si som la víctima com l’assassí com el botxí, i dins la nostra bombolla, tots actuem segons una lògica. Escriure novel·les exigeix ampliar la pròpia percepció, comprendre lògiques alienes. Ser un i, alhora, ser molts.