• Estudiar la projecció literària dels principals autors, obres i gèneres grecollatins des de l’antiguitat tardana fins a l’actualitat.
• Introduir-se en la pràctica de la literatura comparada a partir de la lectura i l’anàlisi d’obres de tradició clàssica.
• Veure com els clàssics en abstracte i immutables no existeixen sinó que es construeixen en cada moment històric diferent i fins i tot amb la mirada de cada individu que els aborda, conscientment o inconscientment.
• Conèixer de manera històrica, teòrica, pràctica i comparativa la presència de la cultura grecollatina als diferents segles, especialment en els nostres dies, i entendre aquesta presència successiva i diferent no només com a llegat, herència o fortuna, sinó com a continuïtat, interrompuda o ininterrompuda, i també com a realitat mutant i proteica.
• Llegir i comentar «Món d’Ulisses», d’Agonia de llum de Mercè Rodoreda, La tejedora de sueños d’Antonio Buero Vallejo i Ulisses from Bagdad d’Éric-Emmanuel Schmitt analitzant la tradició, recepció, influència, vigència, recreació i representació de l’Odissea homèrica en aquestes tres obres i en d’altres que s’hi poden relacionar.

• Dins dels estudis culturals i literaris el curs posa l’alumnat en contacte amb una part del patrimoni cultural de la Humanitat, en concret, el del llegat del món grecollatí, que arrenca a l’Antiguitat Clàssica, passa pel món cristià tardoantic medieval i arriba fins al Renaixement, per repercutir en la Modernitat i la Postmodernitat en múltiples facetes: artístiques, literàries, jurídiques, polítiques, socials, incloent-hi també els elements de la cultura tecnològica de masses.
• El curs consta de vuit sessions de dues hores i mitja de durada: en la primera sessió, s’exposen qüestions de caràcter general per introduir-se en diversos aspectes de la tradició clàssica de l’Odissea d’Homer, el seu significat i la seva expressió literària; a cadascuna de les tres obres que es llegeixen i s’analitzen durant el període del curs es dediquen dues sessions, una de presentació de caire teòric, en què es donen les claus necessàries per llegir-la (autor, context, gènere, aspectes concrets de l’obra), i una altra de posada en comú amb la professora de la lectura personal que l’alumnat n’hagi fet (club de lectura); la darrera sessió serveix per fer una recapitulació dels llibres llegits i parlar d’altres obres en què l’Odissea homèrica esdevé eix vertebrador. S’ofereixen també recomanacions bibliogràfiques, tant de fonts primàries com d’articles i monografies crítiques, perquè qui ho desitgi pugui aprofundir les qüestions tractades.
• Aquest curs s'imparteix en català.

Rodoreda, Mercè. Agonia de llum. Edició i pròleg d’Abraham Mohino Balet. Barcelona: Godall Edicions, 2022 [Col·lecció «Cadup», núm. 34].

Buero Vallejo, Antonio. La tejedora de sueños. Edició de Luis Iglesias Feijoo. Madrid: Cátedra, 2021 (17a ed.) [Col·lecció «Letras Hispánicas», núm. 45].

Schmitt, Éric-Emmanuel. Ulisses from Bagdad. Traducció de Gloria Farrés Famadas. Barcelona: Proa, 2009 [Col·lecció «A tot vent», núm. 518].

Balló, J. – Pérez, X., La llavor immortal. Els arguments universals en el cinema, Barcelona: Empúries, 1995.

Balló, J., Imatges del silenci. Els motius visuals en el cinema, Barcelona: Empúries, 2000.

Bloom, H., El canon occidental, Barcelona: Anagrama, 1995.

Bolgar, R.R. (ed.), Classical Influences on Western Thought. A.D. 1650-1870, Cambridge: Cambridge University Press, 1979.

Bolgar, R.R., The Classical Heritage and its Beneficiaries, Cambridge: Cambridge University Press, 1973.

Braunstein, F. – Pépin, J.F., L’héritage de la pensée grecque et latine, París: Armand Colin, 1997.

Calvino, I., Por qué leer los clásicos, Barcelona: Tusquets, 1995.

Campbell, J., Los mitos. Su impacto en el mundo actual, Barcelona: Kairós, 1993.

Cantarella, E., El peso de Roma en la cultura europea, Madrid: Akal, 1996.

Cristóbal, V., «Tradición clásica: concepto y bibliografía», Edad de oro 24 (2005), p. 27-46.

Curtius, E. R., Literatura europea y Edad Media latina, Mèxic, Madrid i Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 1976 [original en alemany; trad. cast. d’M.F. Alatorre i A. Alatorre].

Díez del Corral, L., La función del mito clásico en la literatura contemporánea, Madrid: Gredos, 1974.

Gallardo López, M.D., La mitología clásica en la pintura y escultura actuales, Madrid: Ediciones Clásicas, 1995.

García González, J.M. – Pociña Pérez, A., Pervivencia y actualidad de la cultura clásica, Granada: Universidad de Granada, 1996.

Giardina, A. – Vauchez, A., Il mito di Roma. Da Carlo Magno a Mussolini, Roma: Laterza, 2000.

Ginzo, A., El legado clásico. En torno al pensamiento moderno y la Antigüedad clásica, Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá. Servicio de Publicaciones, 2002.

Gómez Espelosín, F.J. (ed.), Lecciones de cultura clásica, Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá. Servicio de Publicaciones, 1995.

Guzmán, A.-F. – Gómez Espelosín, J. – Gómez Pantoja, J. (ed.), Aspectos modernos de la Antigüedad y su aprovechamiento didáctico, Madrid: Ediciones Clásicas, 1992.

Kallendorf, C.W. (ed.), A Companion to the Classical Tradition, Oxford: Blackwell, 2007.

Hammer, D., Roman Political Thought and the Modern Theoretical Imagination, Norman, Oklahoma: University of Oklahoma Press, 2008.

Hernández Miguel, L.A., La tradición clásica. La transmisión de las literaturas griega y latina antiguas y su recepción en las vernáculas occidentales, Madrid: Liceus, 2008.

Highet, G., La tradición clásica. Influencias griegas y romanas en la literatura occidental, Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1978 (2 vol.) [original en anglès; trad. cast. d’A. Alatorre].

Lida de Malkiel, Mª R., La tradición clásica en España, Barcelona: Ariel, 1975.

Lloyd-Jones, H., Blood for the ghosts: classical influences in the nineteenth and twentieth centuries, Londres: Duckworth, 1982.

Lloyd-Jones, H., Classical Survivals. The Classics in the Modern World, Oxford: Duckworth, 1988.

May, R., La necesidad del mito. La influencia de los modelos culturales en el mundo contemporáneo, Barcelona: Paidós, 1992 [original en anglès; trad. cast. d’L. Botella García del Cid].

Moormann, E.M. – Uitterhoeve, W., De Acteón a Zeus. Temas sobre mitología clásica en la literatura, la música, las artes plásticas y el teatro, Madrid: Akal, 1997.

Moormann, E.M. – Uitterhoeve, W., De Adriano a Zenobia. Temas de historia clásica en la literatura, la música, las artes plásticas y el teatro, Madrid: Akal, 1997.

Morán Turina, M. – Rodríguez Ruiz, D., El legado de la Antigüedad. Arte, arquitectura y arqueología en la España moderna, Madrid: Istmo, 2001.

Morin, E., Les stars, París: Éditions du Seuil, 1957.

Ordine, N., Clàssics per a la vida. Una petita biblioteca ideal, Barcelona: Quaderns Crema, 2017 [trad. cat. de J. Bayod].

Ordine, N., Els homes no són illes. Els clàssics ens ajuden a viure, Barcelona: Quaderns Crema, 2022 [trad. cat. de J. Bayod].

Rodríguez Alfageme, J. – Bravo García, A., Tradición Clásica y siglo xx, Madrid: Coloquio, 1986.

Settis, S., El futuro de lo clásico, Madrid: Abada, 2006 [original en italià; trad. cast. d’A. Soria Olmedo].

Valentí i Fiol, E., Els clàssics i la literatura catalana moderna, Barcelona: Curial, 1973.

Verón, E. – Escudero Chauvel, L. (comp.), Telenovela. Ficción popular y mutaciones culturales, Barcelona: Gedisa, 1997.

Winkler, M.M. (ed.), Classical Myth and Culture in the Cinema, Oxford i Nova York: Oxford University Press, 2001.

Winkler, M.M. (ed.), Classics and Cinema, Lewisburg: Bucknell University Press, 1991.

Bowra, C. M., Homero. Traducció de Marc Jiménez Buzzi. Madrid: Gredos, 2013.

Carlier, P., Homero. Traducció d’Alfredo Iglesias Diéguez. Madrid: Akal, 2005.

Citati, P., Ulises y la Odisea. El pensamiento iridiscente. Traducció de José Luis Gil Aristu. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2008.

Finley, M. I., El món d’Ulisses. Traducció d’Oriol Gil Sanchis. Barcelona: Empúries, 1985.

Graziosi, B., Homer, Oxford: Oxford University Press, 2016.

Griffin, J., Homero. Traducció d’Antonio Guzmán Guerra. Madrid: Alianza Editorial, 2008.

Kirk, G. S., Los poemas de Homero. Traducció d’Eduardo J. Prieto. Barcelona: Paidós, 1985.

Miralles, C., Homer, Barcelona: Empúries, 2005.

Nagy, G., Homer The Classic, Harvard: Harvard University Press, 2010.

Nagy, G., Homer the Preclassic, Califòrnia: University of California Press, 2012.

Nicolson, A., El eterno viaje. Cómo vivir con Homero. Traducció de Gemma Deza Guil. Barcelona: Ariel, 2015.

Perpinyà, N., Las criptas de la crítica. Veinte lecturas de la Odisea, Madrid: Gredos, 2008.

Souvirón, B., Hijos de Homero, Madrid: Alianza Editorial, 2006.

Vidal-Naquet, P., El món d’Homer. Traducció de Salvador Company i Anna Torcal. Barcelona: Empúries, 2002.

Es donarà bibliografia concreta per a cadascun dels tres llibres abordats en el moment d’iniciar-ne la presentació per a la lectura.