No calen nocions prèvies de llatí per poder seguir amb aprofitament les sessions d’aquest curs, els objectius del qual es poden desplegar de la manera següent:

• Facilitar el coneixement de les particularitats gramaticals més essencials de la llengua llatina (en especial, la declinació i la conjugació).
• Conèixer i saber aplicar la morfologia nominal, pronominal i verbal del llatí.
• Dominar els principals continguts de sintaxi casual i oracional de la llengua llatina.
• Saber analitzar de manera rigorosa períodes oracionals complets, identificant-ne adequadament els constituents i fent-ne una interpretació correcta.
• Adquirir pràctica i agilitat en l’ús del diccionari bilingüe.
• Confegir traduccions intel·ligibles i acurades dels textos proposats.
• Posar en relleu les relacions entre el llatí i el català (i les altres llengües romàniques), sobretot pel que fa al lèxic i a determinats aspectes de la morfologia i la sintaxi.
• Anar aprenent llatí per compte propi, amb una base científica i amb el suport i guiatge de la professora.

• El curs consta de vuit sessions de dues hores i mitja de durada al llarg de les quals s’ofereixen les bases teòriques i els instruments pràctics per poder progressar de manera adequada en l’aprenentatge de la llengua llatina a partir de la lectura i anàlisi de frases i textos.
• El treball fet a classe permetrà d’anar avançant significativament. Es posarà un èmfasi especial en el lèxic de base llatí, en els llatinismes i frases fetes i en l’estudi etimològic com a mitjans de retenir vocabulari i estructures útils per a la comprensió de la llengua llatina.
• En cada sessió es lliurarà material didàctic adequat acompanyat d’activitats dissenyades d’acord amb els objectius descrits i el temps de què hom disposa.
• No calen coneixements previs per poder seguir aquest curs.

• Borrell, E. & Miró, M. (ed.), Llatí, llengua i cultura, Barcelona: Editorial UOC, 1997.
• Borrell, E. & Miró, M., Gramàtica llatina: el llatí normatiu i la seva evolució fins al català, Barcelona: Editorial UOC, 2001.
• Diversos autors, Diccionario ilustrado VOX latino-español, español-latino (20a ed.), Barcelona: Bibliograf, 1996.
• Diversos autors, Diccionari il·lustrat VOX llatí-català, català-llatí, Barcelona: Spes, 2001.
• Escolà, J.M., Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques, Barcelona: Edicions 62, 1997.
• Griffin, R.M., Gramática latina de Cambridge. Traducció de José Hernández Vizuete. Sevilla: Universidad de Sevilla, 1994.
• Rubio, L. i González, T., Nueva gramática latina, Madrid: Coloquio, 1996.
• Segura Munguía, S., Gramática latina, Bilbao: Universidad de Deusto, 2012.
• Segura Munguía, S., Método de latín I, Bilbao: Universidad de Deusto, 2012.
• Segura Munguía, S., Método de latín II, Bilbao: Universidad de Deusto, 2012.
• Seva, A. (dir.), Diccionari llatí-català, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995.
• Seva, A. (dir.), Diccionari bàsic llatí-català, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997.
• Valentí Fiol, E., Gramàtica llatina: morfologia i nocions de sintaxi, Barcelona: Curial, 1995.
• Valentí Fiol, E., Sintaxi llatina, Barcelona: Curial, 1992.

Es donarà més bibliografia específica en el moment d’iniciar el curs.