Per escriure cal mirar. I enamorar-se. Sempre. De les paraules, dels detalls, de les històries. Amb sinceritat.

Una carta d’amor, un poema, un conte, una novel·la... Ens agrada tant llegir històries! També necessiteu escriure-les, i ho fareu molt bé. Quan sigui, quan toqui, el temps juga al vostre favor. Amb passió, a raig o amb paciència. Tota una aventura!

Una carta d’amor, un poema, un conte, una novel·la... Ens agrada tant llegir històries! També necessiteu escriure-les, i ho fareu molt bé. Quan sigui, quan toqui, el temps juga al vostre favor. Amb passió, a raig o amb paciència. Tota una aventura!

Escriure és una manera de mirar que neix de la curiositat, de la incertesa i de la necessitat profunda de fer-nos preguntes. Abans d’escriure, silenci. Necessari. Íntim. Per escoltar-nos, per llegir-nos.

Escrivim quan provem de transformar en imatges una emoció, intentem descriure amb paraules una mirada o ens deixem seduir per les històries que ens habiten. La vocació d’aprenentatge de l’ofici d’escriure i la sinceritat ens ajudaran a fer-ho millor.

Cal fer-se preguntes. Sempre. Les respostes, si han d’arribar, vindran en forma de paraula escrita i ens explicaran una història.

Escriure és pensar, cercar, experimentar, trobar i, fins i tot, trobar-se. Escriure és escollir idees i és escollir paraules. Escriure és viure, observar, reflexionar, llegir, sentir, aprendre. Escriure és un viatge que sempre arriba a bon port.