- Transgressors universals: en temps d’obediència obligada la insolència dels radicals ens alleuja de l’ofec:
- Ells: Don Joan. Faust. Dorian Gray. Molière, Goethe, Wilde amb Mozart i Gounod.
- Elles: La Sireneta d’Andersen té el seu mirall en Rusalka de Devořák, i, Carmen, l’antiheroina operística per excel·lència, viatja de Mérimée a Bizet.
- Ambdós: Tristan i Isolda. Història d’amor radical: Wagner, de la llegenda medieval a l’escena lírica.
- Contrast entre l’original literari i la seva metamorfosis musical i escènica.
- L’essència de l’ànima narrada dins l’abstracció lírica.
- Música i Arts Escèniques a partir del tou conceptual del Llegat Literari.
- Música i text.
- Els enllaços creatius des de l’oníric literari al sedàs de la narrativa musical fins el fet teatral de la Mise en scène en l’òpera.
- La culminació dialèctica de l’Òpera al S. XIX.
- De la llegenda medieval a l’escena lírica: Wagner: Lohengrin i Tristan e Isolda.
- Dels arguments universals al Verisme: Verdi a partir dels tres principals gèneres literaris: Rigoletto, drama de Victor Hugo; Traviata, novel•la d’Alexadre Dumas fill; Aida, narració curta del egiptòleg Auguste Mariette.
- Paradigma literari: l’antiheroina operística per excel·lència: Carmen: de Prósper Mérimée a Bizet.
• Exercitar-se en la recepció sensorial del text, univers èpic, univers psicològic, document historicista, pensament, a l’estètica, delectació auditiva, excel•lència tècnica, performance, emocions convulses, acció dramàtica.
• Descobrir el traspàs des de l’imaginari singular literari a la col•lectivitat escènica que comporta l’expressió artística en viu al complert que és l’òpera.
- Els continguts s’assentaran a partir de la introducció, l’aproximació i l’anàlisi de les obres literàries i el seu equivalent líric amb cometaris musicals i dramàtics de les òperes que es treballaran en audició i/o visionat de selecció d’escenes.
- A partir de les eines d’identificació literària dins els llenguatges musicals, lírics i escènics que es propiciaran, les sessions esdevindran interactives esperonant el comentari i l’apreciació col·lectiva en cada audició i visionat.
• René Leibowitz, Historia de la ópera. Traducció d’Amaia Bárcena. Taurus Humanidades, 1990.
• Roger Alier, Marc Heilborn/Fernando Sans Rivière, Història de l’òpera italiana. Editorial Empuries, 1992.
• Ricard Salvat, Una mirada al teatre modern i contemporani. 2.: El teatre és una ètica. Edició de la Diputació de Barcelona, Institut del Teatre, 2010.
consulta els descomptes i les formes de pagament disponibles (aquí >>)