Clàssics a la carta: L'Eneida, de Virgili

  • 18h
  •    
  •      Mònica Miró /
  •    Aquest curs s'imparteix en: Català
  •    Les intervencions en el curs es fan en

Preu curs :

 Consulta els descomptes i les formes de pagament disponibles (aquí >>)

CALENDARI D'AQUESTA FORMACIÓ:

10, 24 i 31 de gener; 14 i 21 de febrer; i 7 de març de 2019.

Grups de curs de l'edició actual

 

Mònica Miró

Grup A2
Dijous 10:00-13:00 h
Data d'inici: 10/01/2019

Edicions d'aquest curs

  • gener-març
  • L’èpica com a gènere: origen, elements constituents, evolució i pervivència.
  • El gènere èpic en el món romà: èpica nacional o patriòtica i èpica mitològica, art i propaganda, mètrica i llengua, temes, tècniques i motius.
  • Virgili, un poeta en la Roma d’August.
  • Virgili, deixeble d’Homer i mestre de Dante: com es construeix la tradició.
  • Virgili, el clàssic europeu per excel·lència.
  • L’Eneida, epopeia nacional romana i obra d’art insuperable.
  • Lectura i comentari de l’Eneida de Virgili.
  • L’Eneida i la posteritat: transmissió de l’obra i influència en la literatura, la pintura, l’escultura, la música i el cinema.
  • Acostar l’èpica llatina de tema nacional o patriòtic al públic d’avui dia i fer-li’n veure la vigència, el caràcter inexhaurible, explicant què representà l’Eneida de Virgili en el moment de la seva aparició i de quina recepció i evolució ha estat objecte des d’aleshores fins als nostres dies.
  • Llegir i comentar en profunditat els dotze cants que conformen l’Eneida de Virgili amb les eines suficients per descobrir-hi, tot i el seu caràcter antic i altre, el que encara ens poden dir a nosaltres, dones i homes del segle XXI.

El curs consta de sis sessions de tres hores de durada: a cada quatre cants de l’Eneida es dediquen dues sessions, una de presentació de caire teòric, en què es donen les claus necessàries per llegir-los, i una altra per posar en comú amb la professora la lectura personal que els alumnes n’hagin fet (club de lectura). És per aquest motiu que, entre l’exposició teòrica per la professora de cada bloc de cants de l’obra que s’ha de llegir i l’anàlisi pràctica posterior a la lectura duta a terme per tots els participants del curs, sempre passen quinze dies. D’aquesta manera tothom és capaç de llegir i treballar amb prou temps la part de l’obra que toca en cada sessió. S’oferiran també recomanacions bibliogràfiques, tant de fonts primàries com d’articles i monografies crítiques, perquè qui ho desitgi pugui aprofundir les qüestions tractades.

Edició que s’emprarà per fer la lectura a classe de l’Eneida de Virgili:

  • Virgili, L’Eneida. Introducció, traducció i notes de Joan Bellès. Barcelona: Edicions 62, 2016 [Col·lecció labutxaca].

Altres versions al català de l’Eneida de Virgili:

  • Virgili, L’Eneida. Traducció de Manuel Garcia i Silvestre. Barcelona: El Poble Català, 1916.
  • Virgili, L’Eneida. Traducció de Mossèn Llorenç Riber. Barcelona: Editorial Catalana, 1917-1918 (2 vol.).
  • Virgili, L’Eneida. Traducció de Miquel Dolç. Barcelona: Editorial Alpha, 1956.
  • Virgili, L’Eneida. Traducció de Miquel Dolç. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1973-1978 (4 vol.).
  • Virgili, L’Eneida. Introducció, traducció i notes de Joan Bellès. Barcelona: Empúries, 1998.

Bibliografia general:

  • Albrecht, M. von, Historia de la literatura romana. Traducció de Dulce Estefanía i d’Andrés Pociña. Barcelona: Herder, 1997 (2 vol.).
  • Balló, J. – Pérez, X., La llavor immortal. Els arguments universals en el cinema, Barcelona: Empúries, 1995.
  • Bayet, J., Literatura latina. Pròleg de José Alsina Clota, traducció d’Andrés Espinosa Alarcón. Barcelona: Ariel, 1985.
  • Bolgar, R. R., The Classical Heritage and its Beneficiaries, Cambridge: Cambridge University Press, 1973.
  • Codoñer Merino, C. (coord.), Historia de la literatura latina, Madrid: Cátedra, 1997.
  • Curtius, E. R., Literatura europea y Edad Media latina. Traducció de Margit Frenk Alatorre i Antonio Alatorre. Mèxic, Madrid i Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 1976.
  • Grimal, P., Diccionari de mitologia grega i romana. Traducció de Montserrat Franquesa, Joaquim Gestí i Andreu Martí. Barcelona: Edicions de 1984, 2008.
  • Hammer, D., Roman Political Thought and the Modern Theoretical Imagination, Norman i Oklahoma: University of Oklahoma Press, 2008.
  • Highet, G., La tradición clásica. Influencias griegas y romanas en la literatura occidental. Traducció d’Antonio Alatorre. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1978 (2 vol.).
  • Kenney, E. J. – Clausen, W. V. (ed.), Historia de la literatura clásica (Cambridge University). II: Literatura latina. Traducció d’Elena Bombín. Madrid: Gredos, 1996.
  • Lloyd-Jones, H., Classical Survivals. The Classics in the Modern World, Oxford: Duckworth, 1988.
  • May, R., La necesidad del mito. La influencia de los modelos culturales en el mundo contemporáneo. Traducció de Luis Botella García del Cid. Barcelona: Paidós, 1992.
  • Settis, S., El futuro de lo clásico. Traducció d’Andrés Soria Olmedo. Madrid: Abada, 2006.
  • Winkler, M. M. (ed.), Classical Myth and Culture in the Cinema, Oxford i Nova York: Oxford University Press, 2001.

Bibliografia específica:

  • Albrecht, M. Von, Virgilio. Bucólicas, Geórgicas, Eneida. Una introducción. Traducció d’Antonio Mauriz Martínez revisada per Francisca Baños. Múrcia: Universidad de Murcia, 2012.
  • Bauzá, H. F., Virgilio y su tiempo, Madrid: Akal, 2008.
  • Campbell, J., El héroe de las mil caras. Traducció de Luisa Josefina Hernández. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 2015.
  • Farrell, J. – Putnam, M. C. J. (ed.), A Companion to Vergil’s Aeneid and its Tradition, Oxford: Blackwell, 2010.
  • Galinsky, K., Augustan Culture. An Interpretative Introduction, Princeton: Princeton University Press,1996.
  • Galinsky, K., The Cambridge Companion to the Age of Augustus, Cambridge: Cambridge University Press, 2005.
  • González Vázquez, J., Virgilio, Madrid: Síntesis, 2007.
  • Grimal, P., Virgilio. Traducció d’Hugo Francisco Bauzá. Madrid: Gredos, 2011.
  • Kerényi, K., Virgilio, Palerm: Sellerio, 2007.
  • Martindale, Ch., The Cambridge Companion to Vergil, Cambridge: Cambridge University Press, 1997.
  • Quint, D., Epic and Empire. Politics and Generic Form from Virgil to Milton. Princeton: Princeton University Press,1993.
  • Zanker, P., Augusto y el poder de las imágenes. Traducció de Pablo Diener Ojeda. Madrid: Alianza Editorial, 1992.
Els camps marcats amb asterisc (*) són obligatoris

Important

  • Aquest servei NO et compromet a matricular-te a cap curs.
  • Aquest servei NO implica cap tipus de reserva de plaça per a cap curs.
  • L'única finalitat d'aquest servei és que quan s'obri el període de matriculació per al curs que hagis triat, t'enviarem un correu electrònic com a recordatori.
Has d'acceptar la política de privacitat. Pots consultar informació sobre el tractament de dades personals a Política de privacitat
Els camps marcats amb asterisc (*) són obligatoris
*escriu aquí tots els dubtes que tinguis sobre aquest curs
Has d'acceptar la política de privacitat. Pots consultar informació sobre el tractament de dades personals a Política de privacitat